La Fundación Joan Maragall celebra 35 años como referente del diálogo entre el cristianismo y la cultura

Representantes del mundo cultural, eclesiástico y social participan en el acto de celebración en el Ateneu Barcelonés

14 Ene, 2025
Església de Barcelona

Este lunes por la tarde se celebró el acto de conmemoración de los 35 años de la Fundación Joan Maragall con una mesa redonda en el Ateneo Barcelonés. El evento contó con la presencia de los presidents emèrits y los patrons de la Fundación durante estos años, así como autoridades civiles y eclesiásticas, como el arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el director general de Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, el tinent de alcalde del Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Rom, el abat de Montserrat, Manuel Gasch, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Joan Torra, y los bisbes d’Urgell y Sant Feliu. También asistieron figuras destacadas del mundo académico y cultural.

El presidente de la Fundación, Jaume Angelats, destacó que la Fundación Joan Maragall se ha situado «como referente de reflexión y diálogo entre el cristianismo y la cultura contemporánea, con atención a iniciativas análogas en el ámbito europeo» y con «proyección e incidencia en todos los territorios de habla catalana».

Angelats enmarcó el trabajo de la Fundación Joan Maragall en la propuesta renovadora del Concilio Vaticano II y del papa Francisco, cuando afirma que «la Iglesia tiene permanentemente el deber de escrutar los signos de los tiempos e interpretarlos a la luz del Evangelio, para poder responder a los perennes interrogantes humanos sobre el sentido de la vida». Por eso, la Fundación ha prestado atención preferente a las «ricas sensibilidades culturales y sociales, poliédricas y creativas, dándoles valor y, si es posible, proponiendo e incentivando la complicidad dialógica con las mejores y más genuinas intuiciones del cristianismo».

La mesa redonda, moderada por el periodista Antoni Bassas, reunió al doctor en filosofía, Ignasi Boada; al periodista y filósofo, Joan Burdeus; a la socióloga Mar Griera; y a la periodista cultural, Anna Punsoda. Los participantes hablaron sobre el sentido de mantener un diálogo abierto entre fe y cultura hoy en día.

En el coloquio se plantearon temas como la identidad y la necesidad de ayudar a las nuevas generaciones en la búsqueda de la trascendencia. También se destacó la vinculación tradicional entre el cristianismo y la cultura y cómo la visión de la fe ha cambiado hasta convertirse hoy en día en un factor contracultural. Los ponentes mantuvieron la voluntad de ser optimistas ante el diálogo entre cristianismo y cultura, llegando a la conclusión de que esta conversación puede ser un punto de encuentro en temas diversos como, por ejemplo, el hecho de humanizar la tecnología.

Durante el evento se proyectó el vídeo producido con motivo de los 35 años de la Fundación sobre los retos que enfrenta el cristianismo en el contexto actual. Entre otras, se recogieron las aportaciones de Antoni Matabosch, Marta Burguet, Ramon Pascual, Carles Duarte, Xavier Antich, Isona Passola, Núria Iceta, Josep Pedrals y Anna Figuera. El vídeo se puede ver aquí:

La jornada finalizó con un discurso de clausura por parte del arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, quien destacó el trabajo de la Fundación como una «tarea muy importante» y resaltó su «vocación de servicio a la comunidad». Planelles pidió que, con su trabajo, la Fundación ayude a «hacer un cristianismo más creíble y que pueda plantear a los jóvenes las grandes preguntas sobre el sentido de la vida». En este sentido, también planteó que sería necesario una asignatura alternativa a Religión para todos los alumnos.

La jornada estuvo acompañada por el Trio Blanc i Negre, conocido por su repertorio de música clásica y canto a cappella, y finalizó con una copa de cava en el patio de carruajes del Ateneo Barcelonés.

Fuente: Fundació Joan Maragall

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)