La Fundación Joan Maragall celebra 35 años como referente del diálogo entre el cristianismo y la cultura
La Fundación Joan Maragall celebra 35 años como referente del diálogo entre el cristianismo y la cultura
Representantes del mundo cultural, eclesiástico y social participan en el acto de celebración en el Ateneu Barcelonés
14 Ene, 2025
Església de Barcelona
Este lunes por la tarde se celebró el acto de conmemoración de los 35 años de la Fundación Joan Maragall con una mesa redonda en el Ateneo Barcelonés. El evento contó con la presencia de los presidents emèrits y los patrons de la Fundación durante estos años, así como autoridades civiles y eclesiásticas, como el arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el director general de Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, el tinent de alcalde del Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Rom, el abat de Montserrat, Manuel Gasch, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Joan Torra, y los bisbes d’Urgell y Sant Feliu. También asistieron figuras destacadas del mundo académico y cultural.
El presidente de la Fundación, Jaume Angelats, destacó que la Fundación Joan Maragall se ha situado «como referente de reflexión y diálogo entre el cristianismo y la cultura contemporánea, con atención a iniciativas análogas en el ámbito europeo» y con «proyección e incidencia en todos los territorios de habla catalana».
Angelats enmarcó el trabajo de la Fundación Joan Maragall en la propuesta renovadora del Concilio Vaticano II y del papa Francisco, cuando afirma que «la Iglesia tiene permanentemente el deber de escrutar los signos de los tiempos e interpretarlos a la luz del Evangelio, para poder responder a los perennes interrogantes humanos sobre el sentido de la vida». Por eso, la Fundación ha prestado atención preferente a las «ricas sensibilidades culturales y sociales, poliédricas y creativas, dándoles valor y, si es posible, proponiendo e incentivando la complicidad dialógica con las mejores y más genuinas intuiciones del cristianismo».
La mesa redonda, moderada por el periodista Antoni Bassas, reunió al doctor en filosofía, Ignasi Boada; al periodista y filósofo, Joan Burdeus; a la socióloga Mar Griera; y a la periodista cultural, Anna Punsoda. Los participantes hablaron sobre el sentido de mantener un diálogo abierto entre fe y cultura hoy en día.
En el coloquio se plantearon temas como la identidad y la necesidad de ayudar a las nuevas generaciones en la búsqueda de la trascendencia. También se destacó la vinculación tradicional entre el cristianismo y la cultura y cómo la visión de la fe ha cambiado hasta convertirse hoy en día en un factor contracultural. Los ponentes mantuvieron la voluntad de ser optimistas ante el diálogo entre cristianismo y cultura, llegando a la conclusión de que esta conversación puede ser un punto de encuentro en temas diversos como, por ejemplo, el hecho de humanizar la tecnología.
Durante el evento se proyectó el vídeo producido con motivo de los 35 años de la Fundación sobre los retos que enfrenta el cristianismo en el contexto actual. Entre otras, se recogieron las aportaciones de Antoni Matabosch, Marta Burguet, Ramon Pascual, Carles Duarte, Xavier Antich, Isona Passola, Núria Iceta, Josep Pedrals y Anna Figuera. El vídeo se puede ver aquí:
La jornada finalizó con un discurso de clausura por parte del arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, quien destacó el trabajo de la Fundación como una «tarea muy importante» y resaltó su «vocación de servicio a la comunidad». Planelles pidió que, con su trabajo, la Fundación ayude a «hacer un cristianismo más creíble y que pueda plantear a los jóvenes las grandes preguntas sobre el sentido de la vida». En este sentido, también planteó que sería necesario una asignatura alternativa a Religión para todos los alumnos.
La jornada estuvo acompañada por el Trio Blanc i Negre, conocido por su repertorio de música clásica y canto a cappella, y finalizó con una copa de cava en el patio de carruajes del Ateneo Barcelonés.
El Arzobispado de Barcelona ha iniciado el proceso para transformar la Oficina de Transparencia en un Servicio de Protectorado, con la finalidad de mejorar la atención a todas las personas jurídicas sometidas…
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...