La Fundació Joan Maragall celebra 35 anys com a referent del diàleg entre el cristianisme i la cultura

Representants del món cultural, eclesial i social participen en l’acte de celebració a l’Ateneu Barcelonès

14 Gen, 2025
Església de Barcelona

Aquest dilluns al vespre s’ha celebrat l’acte de commemoració dels 35 anys de la Fundació Joan Maragall amb una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès. L’esdeveniment ha comptat amb la presència dels presidents emèrits i els patrons de la Fundació durant aquests anys, així com autoritats civils i eclesiàstiques, com l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Albert Batlle, el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Rom, l’abat de Montserrat, Manuel Gasch, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Joan Torra i els bisbes d’Urgell i Sant Feliu. També figures destacades del món acadèmic i cultural.

El president de la Fundació, Jaume Angelats, ha destacat que la Fundació Joan Maragall s’ha situat “com a referent de reflexió i diàleg entre cristianisme i cultura contemporània, amb atenció a iniciatives anàlogues en l’àmbit d’Europa» i amb “projecció i incidència en tots els territoris de parla catalana”.

Angelats ha emmarcat el treball de Fundació Joan Maragall en la proposta renovadora del Concili Vaticà II i del papa Francesc, quan afirma que “l’Església té permanentment el deure d’escrutar els signes dels temps i d’interpretar-los a la llum de l’Evangeli, per tal que pugui respondre als perennes interrogants humans sobre el sentit de la vida”. Per això la Fundació ha tingut atenció preferent a les “riques sensibilitats culturals i socials, polièdriques i creatives, posant-ho en valor i, si pot ser, proposant i incentivant la complicitat dialògica amb les millors i més genuïnes intuïcions del cristianisme”.

La taula rodona, moderada pel periodista Antoni Bassas, ha reunit al doctor en filosofia, Ignasi Boada; al periodista i filòsof, Joan Burdeus; a la sociòloga Mar Griera; i a la periodista cultural, Anna Punsoda. Els participants han parlat sobre el sentit de mantenir un diàleg obert entre fe i cultura avui en dia.

En el col·loqui s’han plantejat temes com la identitat i la necessitat d’ajudar a les noves generacions en la recerca de la transcendència. També s’ha remarcat la vinculació que tradicionalment hi ha hagut entre el cristianisme i la cultura i com la visió de la fe ha canviat fins a ser, avui en dia, un factor contracultural. Els ponents han mantingut la voluntat de ser optimistes davant el diàleg entre cristianisme i cultura, arribant a la conclusió que aquesta conversa pot ser un punt de trobada en temes diversos com, per exemple, el fet d’humanitzar la tecnologia.

Durant l’esdeveniment s’ha projectat el vídeo produït amb motiu dels 35 anys de la Fundació sobre els reptes que té al davant el cristianisme en el context actual. Entre altres es recull l’aportació d’Antoni Matabosch, Marta Burguet, Ramon Pascual, Carles Duarte, Xavier Antich, Isona Passola, Núria Iceta, Josep Pedrals i Anna Figuera. El vídeo es pot veure aquí:

La jornada ha finalitzat amb un discurs de clausura per part de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, que ha destacat la feina de la Fundació com una “tasca molt important” i ha remarcat la seva “vocació de servei a la comunitat”. Planellas ha demanat que amb el seu treball ajudi a “fer un cristianisme més creïble i que pugui plantejar als joves les grans preguntes sobre el sentit de la vida”. En aquest sentit, també ha plantejat que seria necessari una assignatura alternativa a Religió per a tots els alumnes.

La jornada ha estat acompanyada per Trio Blanc i Negre, conegut pel seu repertori de música clàssica i cant a cappella i ha finalitzat amb una copa de cava al pati de carruatges de l’Ateneu Barcelonès.

Font: Fundació Joan Maragall

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

(Lc 14,1.7-11)