La Fundació Joan Maragall celebra 35 anys com a referent del diàleg entre el cristianisme i la cultura
La Fundació Joan Maragall celebra 35 anys com a referent del diàleg entre el cristianisme i la cultura
Representants del món cultural, eclesial i social participen en l’acte de celebració a l’Ateneu Barcelonès
14 Gen, 2025
Església de Barcelona
Aquest dilluns al vespre s’ha celebrat l’acte de commemoració dels 35 anys de la Fundació Joan Maragall amb una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès. L’esdeveniment ha comptat amb la presència dels presidents emèrits i els patrons de la Fundació durant aquests anys, així com autoritats civils i eclesiàstiques, com l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Albert Batlle, el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Rom, l’abat de Montserrat, Manuel Gasch, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Joan Torra i els bisbes d’Urgell i Sant Feliu. També figures destacades del món acadèmic i cultural.
El president de la Fundació, Jaume Angelats, ha destacat que la Fundació Joan Maragall s’ha situat “com a referent de reflexió i diàleg entre cristianisme i cultura contemporània, amb atenció a iniciatives anàlogues en l’àmbit d’Europa” i amb “projecció i incidència en tots els territoris de parla catalana”.
Angelats ha emmarcat el treball de Fundació Joan Maragall en la proposta renovadora del Concili Vaticà II i del papa Francesc, quan afirma que “l’Església té permanentment el deure d’escrutar els signes dels temps i d’interpretar-los a la llum de l’Evangeli, per tal que pugui respondre als perennes interrogants humans sobre el sentit de la vida”. Per això la Fundació ha tingut atenció preferent a les “riques sensibilitats culturals i socials, polièdriques i creatives, posant-ho en valor i, si pot ser, proposant i incentivant la complicitat dialògica amb les millors i més genuïnes intuïcions del cristianisme”.
La taula rodona, moderada pel periodista Antoni Bassas, ha reunit al doctor en filosofia, Ignasi Boada; al periodista i filòsof, Joan Burdeus; a la sociòloga Mar Griera; i a la periodista cultural, Anna Punsoda. Els participants han parlat sobre el sentit de mantenir un diàleg obert entre fe i cultura avui en dia.
En el col·loqui s’han plantejat temes com la identitat i la necessitat d’ajudar a les noves generacions en la recerca de la transcendència. També s’ha remarcat la vinculació que tradicionalment hi ha hagut entre el cristianisme i la cultura i com la visió de la fe ha canviat fins a ser, avui en dia, un factor contracultural. Els ponents han mantingut la voluntat de ser optimistes davant el diàleg entre cristianisme i cultura, arribant a la conclusió que aquesta conversa pot ser un punt de trobada en temes diversos com, per exemple, el fet d’humanitzar la tecnologia.
Durant l’esdeveniment s’ha projectat el vídeo produït amb motiu dels 35 anys de la Fundació sobre els reptes que té al davant el cristianisme en el context actual. Entre altres es recull l’aportació d’Antoni Matabosch, Marta Burguet, Ramon Pascual, Carles Duarte, Xavier Antich, Isona Passola, Núria Iceta, Josep Pedrals i Anna Figuera. El vídeo es pot veure aquí:
La jornada ha finalitzat amb un discurs de clausura per part de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, que ha destacat la feina de la Fundació com una “tasca molt important” i ha remarcat la seva “vocació de servei a la comunitat”. Planellas ha demanat que amb el seu treball ajudi a “fer un cristianisme més creïble i que pugui plantejar als joves les grans preguntes sobre el sentit de la vida”. En aquest sentit, també ha plantejat que seria necessari una assignatura alternativa a Religió per a tots els alumnes.
La jornada ha estat acompanyada per Trio Blanc i Negre, conegut pel seu repertori de música clàssica i cant a cappella i ha finalitzat amb una copa de cava al pati de carruatges de l’Ateneu Barcelonès.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less