«La Forma del Agua»

Una película ambientada en la Guerra Fría que reflexiona sobre la tolerancia y la empatía con lo que es diferente

23 Feb, 2018
Església de Barcelona

Esta semana en la sección de cine espiritual, Mn. Peio presenta La Forma del Água. El film ha sido reconocido en los Globos de Oro, tanto por su dirección, de la mano del mexicano Guillermo del Toro, como por la banda sonora de Alexandre Desplat. Ahora se presenta nominada a los Oscar 2018 como mejor película, la cual transporta al espectador hacia una trama de fantasía ubicada en medio la Guerra Fría.

Sinopsis

La película se desarrolla en un laboratorio, donde tendrá lugar la historia de amor entre una trabajadora de la limpieza sordomuda, Elisa, y un ser extraño, medio humano y medio anfibio. Ella descubrirá que este «hombre pez» es el resultado de una de las investigaciones de los servicios secretos de Estados Unidos. Concretamente, se trata de un experimento por el que pretenden posicionar al país al frente de la competición científica con la URSS. Elisa y sus compañeros tratarán de protegerlo.

«Amor abierto al diferente»

El crítico de cine espiritual destaca el amor de la protagonista hacia ese ser extraño. Mn. Peio hace alusión a la estima que hay que tener hacia aquel que es diferente de nosotros, un amor «abierto al otro», fuera de los estereotipos y sincero». También, recalca la pregunta sobre» qué es la naturaleza humana «, y donde está la línea que delimita lo que es ser o no ser persona.

Según expuso el director Guillermo del Toro, La forma del Água pretende ser una «oda al amor y al cine». Una película que plantea una historia de amor entre una humana y un anfibio que en medio de la Guerra Fría hace reflexionar sobre la tolerancia y la empatía contra lo diferente.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)