La felicidad de 50 años

Entrevista realizada al P. Ramon Ribera-Mariné, que profesó como monje de Motserrat y se considera feliz a su 50avo cumpleaños

29 May, 2020
Església de Barcelona

El lunes de Pentecosta de 1970, el P. Ramon Ribera-Mariné, OSB, profesó como monje de Montserrat. Una vez cumplidos 50 años, se considera una persona feliz: “He ayudado a ser testigo del crecimiento de bastantes personas con las cuales me he cruzado, con la gestión, la maestría y el compañerismo, y esto me llena de felicidad ¡sí!”, asegura. Mañana, renovará su compromiso con la comunidad durante la misa conventual.

De todas las tareas que ha desarrollado en la comunidad ¿de cuál está más satisfecho?

Somos jardineros, y hay que hacer lo posible para que el jardín haga tilín. Que me sienta bien depende de mi actitud. He hecho muchas cosas: formador de los monjes jóvenes, responsable de la comunidad de San Miquel de Cuixà, prior a Montserrat, gestor de la Casa de Espiritualidad del Milagro, además de enseñar Biblia… ¡El trato con mucha gente es el denominador común! Contrariamente a lo que pensaba, esta ha sido mi salvación.

Su fe está ligada a la montaña ¿Por qué tiene este vínculo tan fuerte con la natura?

Además de razones familiares -Mn. Jaume Oliveras, creador de la Matagalls-Montserrat y pionero del pirineismo, era hermano de mi abuela-, la natura en la montaña ha sido mi escuela de humanidad, una invitación a intentar sobrepasar mis pequeños límites y, maravillosamente, el esfuerzo es recompensado a menudo con momentos de comunión intensa, y de epifanía. La natura es un campo de entrenamiento de la vida, y un libro abierto que hay que saber leer.

También es un estudioso de los salmos ¿Por qué son importantes para la plegaria?

Sí, también con los salmos, que me son importantes como plegaria, he llegado a ellos por azar, digamos que me los encontré. Cómo toda buena poesía, son un pozo sin fondo de donde se puede sacar agua renovada. He tenido la suerte, también, de llegar a ser de los primeros en la comprensión del Salterio como un libro articulado, y es un  gozo ver cómo se multiplican los sentidos de los salmos. ¡Rogar con palabras de otro, dar vida a otro, es tan grande!

Entrevista realizada por Òscar Bardají para el Full Dominical del 31 de mayo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La criatura que hay en ella viene del Espíritu Santo.

(Mt 1,1-16.18-23)