La Capilla de los Segadors de Sant Andreu de Palomar inicia su rehabilitación

La intervención supone una inversión prevista de 300.000 euros, financiados por el consistorio, el Arzobispado y la Generalitat de Catalunya

19 Mar, 2026
Església de Barcelona

Foto: Archivo

Ya se han puesto en marcha las obras de restauración de la Capilla de los Segadors, anexa a la parroquia de Sant Andreu de Palomar y declarada Bien Cultural de Interés Nacional en 2022. Los trabajos consisten en la rehabilitación de la cubierta y la consolidación de los paramentos de la fachada para conservar mejor la capilla y evitar su degradación. La financiación de estas obras, que tienen una inversión prevista de 300.000 euros, corre a cargo del Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y el Arzobispado de Barcelona. La aportación del consistorio, que asciende a 130.000 euros, proviene de la recaudación de la tasa turística.

La Capilla de los Segadors se encuentra adosada a la parroquia actual, situada entre la calle dels Segadors y la plaza de les Dones de Motor Ibérica, en pleno entramado urbano que constituyó el antiguo municipio de Sant Andreu de Palomar. Es la única estructura, junto con la rectoría del recinto eclesiástico, que aún se conserva de la antigua parroquia.

La concejala del distrito, Marta Villanueva, ha asegurado que con el inicio de las obras «se da respuesta a una reivindicación vecinal histórica que permite recuperar una parte del patrimonio cultural de Sant Andreu de Palomar y que contribuye a mantener viva la memoria colectiva del barrio». Con la restauración de la capilla se refuerza «la identidad del barrio y se proporcionan oportunidades educativas para promover la conciencia histórica y la apreciación de nuestro patrimonio», ha afirmado.

El proyecto incluye la rehabilitación de las bóvedas de ladrillo plano de los diversos espacios que configuran la capilla, siguiendo la geometría y arranque de las bóvedas originales. También se rehabilitará la estructura del forjado de la cubierta a base de un nuevo forjado inclinado construido con viguetas de madera y tablero contrachapado, y se rehabilitarán las fachadas exteriores.

La ejecución de las obras forma parte del convenio firmado entre el Arzobispado de Barcelona y el Ayuntamiento de Barcelona en el verano de 2024 y se enmarca dentro de la estrategia de recuperación de este edificio tan emblemático para la historia del barrio y de Catalunya, y que, junto con el resto de elementos patrimoniales en proceso de recuperación, debe permitir contar con un conjunto histórico conservado.

La comisión de la Capilla de los Segadors está formada por el Ayuntamiento de Barcelona, el Arzobispado de Barcelona, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII), el Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), la asociación de Vecinos de Sant Andreu y la parroquia de Sant Andreu de Palomar (PSAP). Se creó en 2019 y sigue trabajando para que haya una segunda fase de obras que contemple la intervención en el interior del edificio.

La Capilla de los Segadors, símbolo de Catalunya

La Capilla de los Segadors es un lugar clave para explicar la historia de Catalunya y de Europa, en especial la que tuvo lugar entre 1640 y 1714, hasta el final de la Guerra de Sucesión. En su interior se encontraba el Santo Cristo que, durante los hechos de la revuelta de los Segadors de 1640, fue llevado como estandarte por los campesinos que se dirigieron a la ciudad de Barcelona para liberar a los consejeros del Consell de Cent y al diputado de la Generalitat, encarcelados por orden del Virrey de Catalunya, y que provocaron días después —durante el Corpus de Sangre— una gran revuelta que fue el inicio de la Guerra de los Segadors (1640-1659). Asimismo, el himno nacional de Catalunya, basado en la letra original de los segadores, también contiene referencias a los hechos ocurridos en este lugar histórico donde se encuentra la actual parroquia.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)