La Abat Oliba CEU se incorpora a la Federación de Universidades Católicas Europeas

La UAO CEU se convierte en el miembro número 59 de FUCE y en la número 13 en territorio español

16 Nov, 2021
Església de Barcelona

La Universitat Abat Oliba CEU se ha incorporado como miembro de pleno derecho a la Federación de Universidades Católicas Europeas. La admisión fue aprobada y anunciada oficialmente durante la celebración de la asamblea general de FUCE, que tuvo lugar el 13 de noviembre en Barcelona.

Nueva integrante de la FUCE

La UAO CEU se convierte en el miembro número 59 de FUCE, una organización que aglutina instituciones universitarias católicas y de inspiración católica de Europa y el Líbano. Con la llegada de la UAO CEU, Barcelona pasa a tener tres miembros en esta organización. España suma 13 instituciones en la FUCE. Es el país que más integrantes aporta.

La FUCE tiene como objetivo contribuir al fortalecimiento de la red de universidades católicas europeas, finalidad que cobra especial sentido en el contexto del proceso de integración europea. Creada en 1991, la FUCE se integra dentro de la Federación Internacional de Universidades Católicas (FIUC).

Complicidades institucionales 

Con la incorporación a FUCE, la UAO CEU da un nuevo paso en el propósito hacer de la identidad católica un motivo para trazar complicidades institucionales a escala internacional. La UAO CEU ya era miembro de la FIUC y también es parte de ICUSTA, una red mundial de universidades y centros educativos unidas por el reconocimiento del magisterio de Santo Tomás.

Asimismo, en el marco de este mismo planteamiento, en julio de este año la UAO CEU se convirtió, junto a la de Graz, en la única universidad con convenio de colaboración con la Comisión de Conferencias Episcopales de la Unión Europea (COMECE).

Fuente: Universitat Abat Oliba CEU

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si tuvierais fe, nada os sería imposible.

(Mt 17,14-20)