Jornada de agradecimiento

Entrevista a Joan Josep Moré, delegado de Vida Consagrada del Arzobispado de Barcelona

31 Ene, 2019
Església de Barcelona

Ayer, 2 de febrero, en la fiesta litúrgica de la Presentación del Señor al templo, se celebró la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, que este año tiene como lema: “Padre Nuestro. La vida consagrada, presencia del amor de Dios”. Es una jornada de encuentro entre los diferentes carismas “para rogar y dar gracias a Dios por el do de la vocación, de la animación pastoral, misionera y de servicio a los más pobres en nuestra diócesis”, afirma el doctor en teología, especialidad en liturgia y sacramentos, Joan Josep Moré, que es delegado de Vida Consagrada del Arzobispado de Barcelona.

Dar la vida a Dios es más difícil ahora que antes?

Personalmente creo que es igual de fácil o de difícil que siempre; todo depende del grado de generosidad y de la confianza que se posa en Dios. Cuánto más te posas en sus manos, más fácil es aceptar el compromiso que Él te pide.

Por qué son necesarios los religiosos, para la Iglesia y el mundo?

Porque aportan un sentido de dedicación exclusiva a Dios y a los otros en el propio carisma, y así son testigos de trascendencia y fraternidad a la Iglesia y en el mundo de hoy.

De que está más agradecido a Dios?

Le estoy agradecido de muchas cosas, pero del que le estoy realmente más agradecido es de haber descubierto su Amor, que me ha ido acompañante a lo largo de todos estos años, igual como lo hizo con los discípulos de Emaús; y me ha ayudado a descubrirlo en los otros, especialmente en los jóvenes. La formación recibida y el trabajo con los laicos me ha ayudado a personalizar más la fe. Pero ha estado especialmente la plegaria y la celebración de los sacramentos el que ha hecho que día a día fuera descubriendo el amor y la misericordia de Dios en mi vida y en la de los otros.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Hoja Dominical del 3 de febrero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)