Giorgio Chevallard: «No queremos hacer un partido, pero queremos influenciar positivamente a la política»

Nace la Corriente Social Cristiana un movimiento formado por laicos que pretende transformar la sociedad actual «para hacerla más libre y más justa»

11 Ene, 2024
Església de Barcelona

El sábado 3 de febrero, a las 9.30h, se presenta en la Universidad Abat Oliba (Bellesguard, 30. Barcelona) la Corriente Social Cristiana (www.elcorrent.cat), un movimiento formado por laicos que pretende transformar la sociedad actual «para hacer -la más libre y más justa». Propone «la renovación social, cultural y política, promoviendo los principios y valores del humanismo social cristiano en todos los aspectos y sectores de la vida para construir una civilización basada en la verdad y el amor; nace para intervenir en el espacio público», asegura Giorgio Chevallard, responsable de comunicación de El Corriente, traspasado este 1 de enero. 

¿Por qué se crea La Corriente? 

Consideramos que la sociedad se está deshaciendo –un cambio de época, según el Papa–, porque crece la desesperanza, la frustración y el rechazo al mundo de la política, y la ineficacia de las instituciones públicas. Crece el individualismo, que acentúa las crisis -porque somos seres sociales-: necesitamos vivir en una verdadera comunidad, que ahora la cultura de la desvinculación ha destruido. Somos portadores de esperanza si actuamos juntos por el bien común. La iniciativa nace de la Asamblea cristiana promovida por E-Cristians del pasado marzo. 

¿Con qué objetivos? 

Queremos hacernos presentes para que la concepción cultural cristiana y las aplicaciones del humanismo cristiano aporten las respuestas necesarias a la policrisis que vivimos. Queremos ser una presencia social a nivel cultural, mediático y también político. No queremos hacer un partido, pero queremos influir positivamente en la política. Somos laicos que viven su responsabilidad al construir un mundo más justo y respetuoso, buscando el bien común. 

¿Pretende ser una entidad aglutinadora? 

Ciertamente. Hay gente de realidades y movimientos distintos. No queremos sustituir ningún carisma en la Iglesia; todos son necesarios. Pero el hecho de ir cada uno por su cuenta no ayuda. Es necesario juntarnos para tener fuerza. Queremos que nuestra acción nazca de la fe, de la comunión vivida entre nosotros. ¡Basta sabemos que sin Él no podemos hacer nada! 

  

Entrevista de la Hoja Dominical del 14 de enero, por Òscar Bardají i Martín 

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)