Giorgio Chevallard: «No queremos hacer un partido, pero queremos influenciar positivamente a la política»

Nace la Corriente Social Cristiana un movimiento formado por laicos que pretende transformar la sociedad actual «para hacerla más libre y más justa»

11 Ene, 2024
Església de Barcelona

El sábado 3 de febrero, a las 9.30h, se presenta en la Universidad Abat Oliba (Bellesguard, 30. Barcelona) la Corriente Social Cristiana (www.elcorrent.cat), un movimiento formado por laicos que pretende transformar la sociedad actual «para hacer -la más libre y más justa». Propone «la renovación social, cultural y política, promoviendo los principios y valores del humanismo social cristiano en todos los aspectos y sectores de la vida para construir una civilización basada en la verdad y el amor; nace para intervenir en el espacio público», asegura Giorgio Chevallard, responsable de comunicación de El Corriente, traspasado este 1 de enero. 

¿Por qué se crea La Corriente? 

Consideramos que la sociedad se está deshaciendo –un cambio de época, según el Papa–, porque crece la desesperanza, la frustración y el rechazo al mundo de la política, y la ineficacia de las instituciones públicas. Crece el individualismo, que acentúa las crisis -porque somos seres sociales-: necesitamos vivir en una verdadera comunidad, que ahora la cultura de la desvinculación ha destruido. Somos portadores de esperanza si actuamos juntos por el bien común. La iniciativa nace de la Asamblea cristiana promovida por E-Cristians del pasado marzo. 

¿Con qué objetivos? 

Queremos hacernos presentes para que la concepción cultural cristiana y las aplicaciones del humanismo cristiano aporten las respuestas necesarias a la policrisis que vivimos. Queremos ser una presencia social a nivel cultural, mediático y también político. No queremos hacer un partido, pero queremos influir positivamente en la política. Somos laicos que viven su responsabilidad al construir un mundo más justo y respetuoso, buscando el bien común. 

¿Pretende ser una entidad aglutinadora? 

Ciertamente. Hay gente de realidades y movimientos distintos. No queremos sustituir ningún carisma en la Iglesia; todos son necesarios. Pero el hecho de ir cada uno por su cuenta no ayuda. Es necesario juntarnos para tener fuerza. Queremos que nuestra acción nazca de la fe, de la comunión vivida entre nosotros. ¡Basta sabemos que sin Él no podemos hacer nada! 

  

Entrevista de la Hoja Dominical del 14 de enero, por Òscar Bardají i Martín 

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 14,1-6)