Giorgio Chevallard: «No volem fer un partit, però volem influenciar positivament la política»

Neix el Corrent Social Cristià un moviment format per laics que pretén transformar la societat actual «per fer-la més lliure i més justa»

11 Gen, 2024
Església de Barcelona

Dissabte 3 de febrer, a les 9.30h, es presenta a la Universitat Abat Oliba (Bellesguard, 30. Barcelona) el Corrent Social Cristià (www.elcorrent.cat), un moviment format per laics que pretén transformar la societat actual «per fer-la més lliure i més justa». Proposa «la renovació social, cultural i política, promovent els principis i els valors de l’humanisme social cristià en tots els aspectes i sectors de la vida per construir una civilització basada en la veritat i l’amor; neix per intervenir a l’espai públic», assegura Giorgio Chevallard, responsable de comunicació d’El Corrent, traspassat aquest 1 de gener.  

Per què es crea El Corrent? 

Considerem que la societat s’està desfent –un canvi d’època, segons el Papa–, perquè creix la desesperança, la frustració i el rebuig al món de la política, i la ineficàcia de les institucions publiques. Creix l’individualisme, que accentua les crisis -perquè som essers socials-: necessitem viure en una veritable comunitat, que ara la cultura de la desvinculació ha destruït. Som portadors d’esperança si actuem plegats pel bé comú. La iniciativa neix de l’Assemblea cristiana promoguda per E-Cristians del març passat. 

Amb quins objectius? 

Volem fer-nos presents perquè la concepció cultural cristiana i les aplicacions de l’humanisme cristià aporten les respostes necessàries a la policrisi que vivim. Volem ser una presència social a nivell cultural, mediàtic, i també polític. No volem fer un partit, però volem influenciar positivament la política. Som laics que viuen la seva responsabilitat en construir un mon més just i respectuós, cercant el bé comú. 

Pretén ser una entitat aglutinadora? 

Certament. Hi ha gent de realitats i moviments diferents. No volem substituir cap carisma a l’Església; tots son necessaris. Però el fet d’anar cadascú pel seu compte no ajuda. Cal ajuntar-nos per tenir força. Volem que la nostra acció neixi de la fe, de la comunió viscuda entre nosaltres. Prou sabem que sense Ell no podem fer res! 

 

Entrevista del Full Dominical del 14 de gener, per Òscar Bardají i Martín 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)