Giorgio Chevallard: «No volem fer un partit, però volem influenciar positivament la política»

Neix el Corrent Social Cristià un moviment format per laics que pretén transformar la societat actual «per fer-la més lliure i més justa»

11 Gen, 2024
Església de Barcelona

Dissabte 3 de febrer, a les 9.30h, es presenta a la Universitat Abat Oliba (Bellesguard, 30. Barcelona) el Corrent Social Cristià (www.elcorrent.cat), un moviment format per laics que pretén transformar la societat actual «per fer-la més lliure i més justa». Proposa «la renovació social, cultural i política, promovent els principis i els valors de l’humanisme social cristià en tots els aspectes i sectors de la vida per construir una civilització basada en la veritat i l’amor; neix per intervenir a l’espai públic», assegura Giorgio Chevallard, responsable de comunicació d’El Corrent, traspassat aquest 1 de gener.  

Per què es crea El Corrent? 

Considerem que la societat s’està desfent –un canvi d’època, segons el Papa–, perquè creix la desesperança, la frustració i el rebuig al món de la política, i la ineficàcia de les institucions publiques. Creix l’individualisme, que accentua les crisis -perquè som essers socials-: necessitem viure en una veritable comunitat, que ara la cultura de la desvinculació ha destruït. Som portadors d’esperança si actuem plegats pel bé comú. La iniciativa neix de l’Assemblea cristiana promoguda per E-Cristians del març passat. 

Amb quins objectius? 

Volem fer-nos presents perquè la concepció cultural cristiana i les aplicacions de l’humanisme cristià aporten les respostes necessàries a la policrisi que vivim. Volem ser una presència social a nivell cultural, mediàtic, i també polític. No volem fer un partit, però volem influenciar positivament la política. Som laics que viuen la seva responsabilitat en construir un mon més just i respectuós, cercant el bé comú. 

Pretén ser una entitat aglutinadora? 

Certament. Hi ha gent de realitats i moviments diferents. No volem substituir cap carisma a l’Església; tots son necessaris. Però el fet d’anar cadascú pel seu compte no ajuda. Cal ajuntar-nos per tenir força. Volem que la nostra acció neixi de la fe, de la comunió viscuda entre nosaltres. Prou sabem que sense Ell no podem fer res! 

 

Entrevista del Full Dominical del 14 de gener, per Òscar Bardají i Martín 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l’en trauria?

(Lc 14,1-6)