Gabriel Genescà: «Oriol Martorell decía: «Me he esforzado por ser un buen catalán y un buen cristiano»»

Se puede visitar en el Paraninfo de la Universidad de Barcelona la exposición «Oriol Martorell (1927-1996): 25 años reivindicando la estela de su legado»

10 May, 2022
Església de Barcelona
Durante el mes de mayo se puede visitar en el Paraninfo de la Universidad de Barcelona la exposición “Oriol Martorell (1927-1996): 25 años reivindicando la estela de su legado”, organizada por la Coral Sant Jordi, y en la que pretenden reivindicar la figura de esta músico, que se convirtió en una persona suficientemente importante para la cultura del país, “un cristiano comprometido con la realidad que le tocó vivir”, como afirma Gabriel Genescà, curador de la muestra, cantante y expresidente de la Coral San Jorge.

¿Oriol Martorell fue cómo fue por su compromiso de fe?

Nació en una familia creyente y, por tanto, recibió formación cristiana de pequeño en casa, pero también de adolescente con Mn. Antoni Batlle, iniciador del escultismo en Cataluña, viniendo de Suiza, donde había estado en contacto con el cristianismo europeo, que le influiría mucho en su manera de entender y vivir la fe. El contacto con el mundo del escultismo le inculcó un cristianismo muy comprometido con su tiempo, y esto explica que nunca escondiese su condición de cristiano, al contrario. En el recordatorio de su muerte quiso que constara la frase: «Me he esforzado por ser un buen catalán y un buen cristiano».

¿Cuál fue su aportación a la música religiosa?

Estaba muy interesado en que el pueblo cantara en misa y lo hiciera en catalán. Cada domingo iba a dirigir los cantos a los Capuchinos de Sarrià y participó en los Encuentros de Animadores de Cant de Montserrat. Y hasta consiguió que el abad Escarré le propusiera a él dirigir los cantos de las celebraciones que acontecían en la basílica con ocasión de los encuentros. Además, en 1965 tuvo un papel activo en el II Congreso Litúrgico de Montserrat.

¿Por qué reivindicar su figura?

Porque fue una persona muy empática, con mucha inteligencia emocional, que promovía el trabajo en equipo, a través del canto coral, para educar a los niños y elevar la cultura del país, buscando siempre la concordia y hacer las cosas bien hechas.
Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Hoja Dominical del 8 de mayo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)