Fra Eduard Rey: «La pobreza supone una actitud personal que estructura nuestra manera de vivir»
Fra Eduard Rey: «La pobreza supone una actitud personal que estructura nuestra manera de vivir»
El president de la Unió de Religiosos de Catalunya destaca tres aspectos claves sobre los la vida religiosa y la pobreza
23 Jun, 2021
Montse Punsoda
Esta semana, continuando con el eje de los pobres del Plan Pastoral Salgamos!, se profundiza en la pobreza desde la vida religiosa. En este sentido, el presidente de la Unió de Religiosos de Cataluña (URC), el capuchino fray Eduard Rey, partiendo de tres figuras de la Iglesia discierne en tres aspectos claves sobre los religiosos en relación a los pobres: pobreza como actitud; trato con los pobres como reconocimiento de una dignidad; y construir lazos de amistad.
Camino y actitud de vida
«Un religioso tiene que ir vestido de tal manera que si dejaba el traje al margen de un camino nadie lo cogería». Así lo decían los antiguos padres del desierto, y así lo remarca fray Eduard, que subraya cómo esta cita subraya todo lo que debe ser la pobreza en el camino de la vida religiosa. Tal como expone, «la pobreza supone una actitud personal, que nos estructura nuestra manera de vivir».
Darse para garantizar la dignidad
En segundo lugar, destaca San Vicente de Paúl fundador de las Hijas de la Caridad, con una presencia muy significativa en la diócesis de Barcelona, sobre todo desde Sor Genoveva Masip. El provincial de los Capuchinos de Cataluña y Baleares, cita a San Vicente de Paúl cuando dice: «Por amor, sólo por amor, el pobre te perdonará el pan que tú le des». A partir de esta enseñanza, fray Eduard señala que «hay muchas maneras de dar y hay que pueden ser humillantes para el otro».
El religioso recuerda como la vida religiosa ha estructurado su trabajo en torno a las obras de misericordia: dar de comer a quien tiene hambre, vestir al desnudo, cuidar al enfermo, ver quién tiene siete, visitar al preso, acoger al inmigrante, enseñar quien no sabe … «Sin embargo, – continúa el capuchino – tal como dijo San Vicente en una novicia,»hay muchas maneras de hacerlo». Se trata de no sólo dar obras, sino darse uno mismo. Te das tú, y así se respeta la dignidad del otro».
Relación de amistad con él
Finalmente, y en tercer lugar, a través de Charles de Foucauld recuerda lo imprescindible que es la amistad. «Fue el mismo Foucault quien fue hasta el corazón del desierto del Sahara a convivir en un lugar donde no había cristianos. Allí dio un testimonio de fraternidad y también de proximidad», explica el presidente de la URC. El legado de Foucauld se ha extendido entre la vida religiosa en los últimos años, por lo que han ido allí donde había pobreza y se han hecho cercanos y compartiendo las condiciones de vida y la amistad con ellos.
Exponiendo este recorrido, fray Eduard subraya la amistad con el pobre. «Tenemos que plantearnos quiénes son nuestros amigos sin cerrarnos a nadie. Dependiendo de quien sean nuestros amigos, viviremos de una manera o de otra».
Durante el mes de noviembre de 2026, las diez diócesis con sede en Cataluña participan en una nueva edición de la Cadena de oración por las vocaciones, una iniciativa promovida por las…
El arzobispo de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha visitado el Ilustre Colegio de la Abogacía de Barcelona este jueves, 5 de noviembre. Ha sido recibido por la decana, Cristina Vallejo.…
La Iglesia Archidiocesana de Barcelona, junto con la acción tanto de la Cáritas Diocesana de Barcelona como de Manos Unidas Barcelona, ha incrementado hasta las 555.736 las personas atendidas en su actividad…
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...