Eva Fernández: «Podemos llegar a ser profecía social al aprender que, juntos, buscamos el bien común»

La presidenta de Acción Católica General participa en una jornada en el Seminario de Barcelona para trabajar el documento postsinodal

19 Feb, 2025
Església de Barcelona

De izquierda a derecha: el cardenal Juan José Omella, el obispo Francesc Conesa, el P. Fernando Cordero y Eva Fernández, en el Sínodo sobre la Sinodalidad en octubre de 2024

El Seminario Conciliar de Barcelona acoge el lunes 3 de marzo, a las 19 h, una jornada para compartir información, reflexión y oración con el objetivo de hacer realidad el documento postsinodal en la Iglesia diocesana. Esta sesión, titulada El Sínodo, hoy y aquí, cuenta con la participación del arzobispo de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, y la presidenta de Acción Católica General, Eva Fernández, ambos miembros del Sínodo.

¿Podemos decir que la Iglesia realmente está en modo “sinodal” o todavía hay resistencias?

Estoy convencida de que la sinodalidad se está abriendo paso en nuestra Iglesia, pero debemos ser conscientes de que se trata de un proceso que requiere una conversión, tanto personal como pastoral y estructural, para superar no solo las resistencias de algunos, sino también las costumbres e inercias que hemos adquirido. Dejémonos iluminar por el Espíritu para que él nos vaya marcando el camino.

El Sínodo ha sido uno de los procesos participativos eclesiales más grandes de los últimos tiempos, ¿qué ha supuesto para la Iglesia?

El proceso sinodal ha favorecido que nos escuchemos, que perdamos el miedo a la confrontación y que nos abramos a un diálogo profundo, valorando la aportación del otro desde sus dones y carismas. Caminar juntos nos ayuda, no solo a nivel eclesial, sino que podemos llegar a ser profecía social al aprender que, juntos, aunque en la diferencia, buscamos el bien común y la construcción del Reino de Dios.

Usted participó en la asamblea sinodal, ¿cómo vivió esta experiencia?

Con gran ilusión y esperanza. Viví una experiencia impresionante de Iglesia universal, donde percibí que, siendo de diferentes procedencias, razas e idiomas, con culturas y sensibilidades distintas, con ritos e incluso confesiones diferentes, cada uno desde su carisma y servicio en la Iglesia, nos une a todos un mismo objetivo: querer transmitir el amor y la misericordia de Dios en medio de nuestro mundo y descubrir los caminos necesarios para ser más evangelizadores hoy.

Por primera vez un Sínodo ha contado con presencia femenina, con voz y voto, ¿es un punto de inflexión?

Caminamos juntos, en corresponsabilidad, hombres y mujeres, sin distinciones. Y al mismo tiempo, reconocemos la gran labor que, muchas veces de manera sencilla, realizan las mujeres en nuestra Iglesia e impulsamos su presencia en los lugares de responsabilidad y en los procesos de toma de decisiones, poniendo en valor las capacidades y dones de cada una.

“Caminamos juntos, en corresponsabilidad, hombres y mujeres, sin distinciones. Y al mismo tiempo, reconocemos la gran labor que, muchas veces de manera sencilla, realizan las mujeres en nuestra Iglesia.”

¿A qué están llamados los laicos en este camino sinodal?

Creo que hay diferentes retos que el Sínodo nos plantea a los laicos. Por un lado, nos impulsa a asumir una corresponsabilidad real y efectiva dentro de nuestras comunidades y parroquias. Y, por otro, nos estimula a vivir nuestra vocación laical siendo testigos del amor y la ternura de Dios en medio del mundo a través de nuestras obras y del anuncio explícito de nuestra fe.

¿Qué quiere transmitir a los diocesanos de Barcelona?

Os animo a adentraros en el documento final del Sínodo. En él se nos plantean muchos desafíos y se nos muestran diferentes caminos que podemos abordar para ir dando pasos hacia una Iglesia sinodal desde la realidad de nuestra propia parroquia y comunidad. No será un camino sencillo, pero sí apasionante, para construir una Iglesia más familiar, más cercana, más acogedora y que siempre tenga presente y cuide de los más vulnerables.

Fuente: Catalunya Cristiana

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)