Entre nosotros, ¿quién es misionero?

Artículo de opinión del obispo Sebastià Taltavull con motivo del día del Domund

17 Oct, 2017
Església de Barcelona

Hoy, pensando en Cataluña, ¿dónde hay más necesidad de que el Evangelio sea anunciado? ¿Qué zonas de nuestra tierra sufren más la indiferencia religiosa? ¿Qué ambientes y personas agradecerían que alguien les dedicara tiempo y les ayudara a conocer el Evangelio? ¿Qué cristianos adultos están dispuestos a hacer camino con tantos jóvenes que esperan que alguien les acoja, les comprenda y les acompañe? ¿Qué padres y madres cristianos hacen camino con sus hijos guiándoles con sus consejos y buen ejemplo? ¿Qué niños y adolescentes permanecen desamparados de toda ayuda que les encamine a conocer a Jesús y la Iglesia? ¿Quién es misionero o misionera entre nosotros?

El día del Domund recordamos el comienzo de la «propaganda» de la fe, de cuando la «publicidad» de la fe ha hecho posible que el Evangelio fuera extendido y Jesucristo fuera conocido. Un día en el que nos fijamos en los misioneros y misioneras que han marchado lejos, allí donde hay más necesidad de anuncio, de promoción humana y ayuda solidaria. Un día que también nos hace contemplar nuestra sociedad, para descubrir lugares y situaciones humanas que piden presencia misionera y urgentes acciones evangelizadoras. Damos gracias a Dios por el valiente testimonio de quienes han marchado a países donde las dificultades son grandes y los riesgos constantes, como también el de quienes entre nosotros se lo están jugando todo en ambientes nada fáciles. Su decisión debe interpelarnos y estimularnos a hacer como ellos.

A ellos y a todos los que entre nosotros viven el afán misionero les digo lo mismo que los misioneros Pablo, Silvano y Timoteo dicen a los cristianos de Tesalónica: «Damos gracias continuamente a Dios por todos vosotros y siempre os recordamos en nuestras oraciones. Ante Dios, que es nuestro Padre, hacemos sin cesar memoria de la actividad de vuestra fe, del esfuerzo de vuestro amor y de la firme esperanza que habéis puesto en nuestro Señor Jesucristo. Conocemos bien, cómo se realizó vuestra elección.» ¿Qué debo hacer para ser como ellos?

Sebastià Taltavull Anglada
Obispo auxiliar de Barcelona,
administrador apostólico de Mallorca y
Obispo electo de Mallorca

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)