Els Gegants del Pi inauguran una exposición por sus 425 años

Del 16 de enero al 22 de febrero, el Colegio de Arquitectos de Cataluña acoge la exposición enmarcada en la celebración de los 425 años de los Gegants del Pi

22 Ene, 2026
smunoz

Fotos: Els Gegants del Pi

Los Gegants del Pi son una de las piezas históricas más significativas de la cultura popular de la ciudad y del país. Este año 2026 alcanzan los 425 años de la primera referencia escrita del gigante, documentada en el año 1601 con motivo de las fiestas de canonización de Sant Ramón de Penyafort. Por este motivo, esta conmemoración pretende poner en valor el patrimonio festivo barcelonés y catalán en una celebración emotiva y singular.

El aniversario contará con una exposición singular cuyo objetivo es poner en valor la figura de los Gegants del Pi en el panorama festivo catalán, no solo como el primer gigante hecho de cartón, sino también como uno de los elementos más icónicos de la cultura catalana.

La exposición tiene lugar en el Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), que cede su espacio expositivo en la planta baja del emblemático edificio situado en la plaza Nova. La muestra cuenta con paneles, textos e imágenes, pero también con elementos tangibles, como los propios Gegants del Pi, los de Torroella de Montgrí y los de Vilafranca del Penedès, que podrán verse desde la calle a través de la vidriera, creando un vínculo visual con el esgrafiado de Picasso de la fachada, dedicado a los gigantes.

No falta una mirada más artística a los Gegants del Pi, a partir de poemas, cuadros, esculturas, composiciones musicales y obras que se les han dedicado.

La exposición va recorriendo los distintos siglos desde 1601 hasta nuestros días, descubriendo cómo eran los gigantes de la época y llegando a cómo son en la actualidad. Especialmente, se tiene en cuenta la singularidad de que el Gegant del Pi sea el primero del que se especifica que está hecho de cartón. También se explica la desconocida historia real de la canción.

El visitante se adentra en un recorrido por la historia de los Gegants del Pi, poniendo en contexto la Barcelona y el barrio del Pi de la época en la que todo comienza.

El contenido ha sido trabajado exhaustivamente para respetar el rigor histórico, realizando investigación en el archivo parroquial de Santa María del Pi, principal fuente de información sobre los Gegants del Pi y la cultura popular barcelonesa, además de numerosas referencias del Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona, el Archivo Nacional de Cataluña y archivos digitales recogidos en el Archivo de Revistas Catalanas Antiguas (ARCA), especialmente del Diari de Barcelona.

Esta investigación, iniciada en el año 2010 por diversos miembros de la entidad con el apoyo del Archivo Parroquial de Santa María del Pi, ha dado varios frutos, como el descubrimiento de la autoría de los gigantes originales y diversas fechas relevantes.

La exposición es itinerante: de marzo a abril podrá verse en la Casa dels Entremesos y, a principios de junio, con motivo del Corpus, la acogerá la capilla de Santa Ágata del Museo de Historia de Barcelona.

Pasacalles inaugural

La fecha en la que tradicionalmente se ha celebrado la festividad de Sant Ramón de Penyafort es el 23 de enero, aunque actualmente se celebra el 7 de enero. Desde los Gegants del Pi han querido poner en valor la fecha tradicional del 23 de enero para celebrar lo que se ha denominado el Pasacalles Inaugural de los 425.

Así, el viernes 23 de enero a las 17:45 h los Gegants del Pi saldrán de la plaza del Pi en dirección a la Catedral de Barcelona, para entrar en ella y bailar ante la capilla dedicada al santo. Esta danza ya se realizó en el año 2001, durante la celebración de los 400 años de los Gegants del Pi.

Para hacer posible este aniversario, ese mismo día se iniciará una campaña de micromecenazgo en la plataforma Verkami, en la que todas las personas que lo deseen podrán colaborar en la celebración de estos 425 años.

Fuente: Els Gegants del Pi

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)