Els Gegants del Pi inauguren una exposició pels seus 425 anys

Del 16 de gener al 22 de febrer, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull l’exposició emmarcada en la celebració dels 425 anys dels Gegants del Pi

22 Gen, 2026
smunoz

Fotos: Els Gegants del Pi

Els Gegants del Pi són unes de les peces històriques més significatives de la cultura popular de la ciutat i del país. Aquest any 2026 arriben als 425 anys de la primera referència escrita del gegant, documentat l’any 1601 per les Festes de Canonització de Sant Ramon de Penyafort. Per aquest motiu, aquesta commemoració pretén donar rellevància al patrimoni festiu barceloní i català en una celebració emotiva i singular.

L’aniversari comptarà amb una exposició singular que té com a objectiu fer valdre la figura dels Gegants del Pi en el panorama festiu català, no només com el primer gegant fet de cartró sinó, també, com uns dels elements més icònics de la cultura catalana.

L’exposició té lloc al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que cedeix el seu espai expositiu als baixos de l’emblemàtic edifici situat a la plaça Nova. L’exposició compta amb plafons, textos i imatges, però també amb elements tangibles, com els mateixos Gegants del Pi, els de Torroella de Montgrí i els de Vilafranca del Penedès, que es veuran des del carrer a través de la vidriera, fent un lligam visual amb l’esgrafiat de Picasso de la façana, dedicat als gegants.

No falta una mirada més artística als Gegants del Pi, a partir de poemes, quadres, escultures, composicions musicals i obres que se’ls han dedicat.

La mostra va repassant els diversos segles d’ençà del 1601 fins als nostres dies, descobrint com eren els gegants de l’època i arribant a com són avui dia. Especialment, es té en compte la singularitat del fet que el gegant del Pi és el primer que s’explicita que és fet de cartró. També s’explica la desconeguda història real de la cançó.

El visitant s’endinsa en un recorregut per la història dels Gegants del Pi, posant en context la Barcelona i el barri del Pi de l’època on tot comença.

El contingut ha estat treballat exhaustivament per respectar el rigor històric, fent recerca a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, font principal d’informació pels Gegants del Pi i per la cultura popular barcelonina, a més de nombroses referències de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya i també arxius digitals recollits a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), especialment del Diari de Barcelona.

Aquesta recerca, engegada l’any 2010 per diversos membres de l’entitat amb el suport de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, ha donat diversos fruits com la descoberta de l’autoria dels gegants originals i diverses dates rellevants. 

L’exposició és itinerant: des del març a l’abril es veurà a la Casa dels Entremesos i a principis de juny, per Corpus, l’acollirà la capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona.

Cercavila inaugural

La data en què tradicionalment s’ha celebrat la diada de Sant Ramon de Penyafort és el 23 de gener, tot i que actualment se celebra el 7 de gener. Des dels Gegants del Pi, han volgut fer valdre la data tradicional del 23 de gener per fer el que s’ha anomenat la Cercavila Inaugural dels 425.

Així, el divendres 23 de gener a les 17.45 h els Gegants del Pi sortiran des de la plaça del Pi en direcció a la Catedral de Barcelona, per tal d’entrar-hi i ballar davant de la capella dedicada al sant. Aquesta ballada ja es va fer l’any 2001, en la celebració dels 400 anys dels Gegants del Pi.

Per fer possible aquest aniversari, aquest mateix dia s’iniciarà una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami, en la qual tothom qui vulgui podrà col·laborar en la celebració d’aquests 425 anys.

Font: Els Gegants del Pi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)