El Sínodo, hoy y aquí: reflexiones sobre el futuro de la Iglesia

El cardenal Omella preside el acto celebrado en el Seminario Conciliar de Barcelona con la participación destacada de la presidenta de Acción Católica General

06 Mar, 2025
Església de Barcelona

Fotos: A. Codinach

El Seminario Conciliar de Barcelona ha acogido un acto de debate sobre el Sínodo de la sinodalidad, con la participación destacada del cardenal Juan José Omella y de Eva Fernández, presidenta de Acción Católica General. El evento ha generado un amplio interés, demostrando que la reflexión sobre el futuro de la Iglesia no es una cuestión menor para muchas personas creyentes.

Durante el encuentro, se expusieron diversas opiniones sobre los cambios que el Sínodo ha impulsado, haciendo hincapié en la necesidad de una renovación estructural y en la importancia de la participación de todos los fieles, incluidos los laicos y las mujeres. Eva Fernández destacó que el proceso iniciado bajo el liderazgo del papa Francisco es una oportunidad para consolidar una Iglesia más abierta e inclusiva, donde la voz de cada miembro tenga un peso real en la toma de decisiones.

Por su parte, el cardenal Omella subrayó que la implementación de los acuerdos sinodales no será inmediata ni estará exenta de dificultades. «La Iglesia es universal y cada comunidad tiene su propio ritmo», señaló, recordando que los procesos de cambio requieren tiempo y paciencia. También hizo énfasis en la necesidad de un trabajo conjunto para evitar que las resistencias internas desvirtúen el espíritu del Sínodo.

Otro de los puntos clave de la jornada fue el papel de las mujeres dentro de la Iglesia. Se remarcó que el reconocimiento de sus aportaciones y su protagonismo en la toma de decisiones son pasos esenciales para avanzar hacia una institución más representativa de la diversidad de sus fieles.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)