El Sínode, avui i aquí, reflexions sobre el futur de l’Església

El cardenal Omella presideix l’acte dut a terme al Seminari Conciliar de Barcelona amb la participació destacada de la presidenta d’Acció Catòlica General

06 Març, 2025
Església de Barcelona

Fotos: A. Codinach

El Seminari Conciliar de Barcelona ha acollit un acte de debat sobre el Sínode de la sinodalitat, amb la participació destacada del cardenal Joan Josep Omella i d’Eva Fernández, presidenta d’Acció Catòlica General. L’esdeveniment ha generat un ampli interès, demostrant que la reflexió sobre el futur de l’Església no és una qüestió menor per a moltes persones creients.

Durant la trobada, es van exposar diverses opinions sobre els canvis que el Sínode ha impulsat, posant èmfasi en la necessitat d’una renovació estructural i en la importància de la participació de tots els fidels, inclosos els laics i les dones. Eva Fernández va destacar que el procés iniciat sota el lideratge del papa Francesc és una oportunitat per consolidar una Església més oberta i inclusiva, on la veu de cada membre tingui un pes real en la presa de decisions.

Per la seva banda, el cardenal Omella va subratllar que la implementació dels acords sinodals no serà immediata ni exempta de dificultats. «L’Església és universal i cada comunitat té el seu ritme», va assenyalar, recordant que els processos de canvi requereixen temps i paciència. També va fer èmfasi en la necessitat d’un treball conjunt per evitar que les resistències internes desvirtuïn l’esperit del Sínode.

Un altre dels punts claus de la jornada va ser el paper de les dones dins de l’Església. Es va remarcar que el reconeixement de les seves aportacions i el seu protagonisme en la presa de decisions són passos essencials per avançar cap a una institució més representativa de la diversitat dels seus fidels.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)