Campanars amb vistes a Barcelona
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
Barcelona es prepara per al Pregó de Setmana Santa 2025
Esther Ortego Cervera serà la pregonera d’enguany amb una celebració que comptarà amb un concert de marxes processionals interpretat per la Unidad de Música de la IGE
06 Març, 2025
Imatge d’arxiu del pregó de Setmana Santa 2024
Barcelona celebrarà el Pregó de Setmana Santa 2025 el pròxim dissabte 22 de març a les 17 h a la l’església de Sant Agustí, situada a la Plaça Sant Agustí, 2 (Metro L3 Liceu).
L’acte estarà a càrrec de Esther Ortego Cervera, una periodista sevillana i antic membre del Consejo de Cofradías, qui serà l’encarregada de pronunciar el pregó d’enguany. A més, l’esdeveniment comptarà amb el tradicional Concert de Marchas Procesionales, interpretat per la Unidad de Música de la Inspección General del Ejército, sota la direcció del Tinent Juan Bautista Tortosa Lara.
Aquest esdeveniment està organitzat pel Consejo General de Hermandades y Cofradías de la Archidiócesis de Barcelona i per la Pontificia y Real Hermandad del Gran Poder y Esperanza Macarena de Barcelona i, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Es recomana confirmar assistència a través dels correus electrònics facilitats per l’organització: info_consegene@arqbcn.cat o a granpodemacarena@gmail.com.
T’interessarà…
Les cinc exposicions del Museu Diocesà de Barcelona per visitar aquest estiu
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
L’Acció Catòlica General de Barcelona participa en la Trobada de Laïcat parroquial a Màlaga
Més de 50 persones de l’Acció Catòlica General de Barcelona han viatjat fins a Màlaga per participar en la Trobada de Laïcat de Parròquia, organitzada per l’ACG del 24 al 26 de…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
