El receso de los jóvenes

Els membres dels consells episcopal, presbiteral i pastoral juntament amb els bisbes i delegats de l’arquebisbat celebren un recés diocesà per centrar-se amb el nou eix del Pla Pastoral: els joves

26 Nov, 2019
Església de Barcelona
Ramon Ripoll

El seminario conciliar de Barcelona se llenó para celebrar el receso diocesano por el Plan Pastoral. Obispos, miembros del Consejo Episcopal, miembros del nuevo Consejo Presbiteral, Consejo Pastoral Diocesano y delegados diocesanos estuvieron presentes por habla del presente y futuro de la archidiócesis y meditar conjuntamente. Así, cuatro meditaciones sobre los puntos fundamentales de la exhortación “Cristus vivit”centraron el encuentro. Cuatro puntos que empezaban por Un Dios que es Amor; seguían con Cristo te salva, Cristo vive y finalizaban con el Espíritu da vida, dirigidas por el presidente del URC, Eduard Rey. El receso también sirvió para presentar el nuevo eje del Plan Pastoral Diocesano para el curso 2019-2020: los jóvenes. Así mismo una joven explicó los diferentes pasos a seguir durante el receso.

Beatificación del joven Joan Roig

El cardenal Omella anunció que durante este curso pastoral la diócesis vivirá la beatificación del joven mártir de la diócesis Joan Roig Diggle. “Este año tenemos un acontecimiento importante: Es un hecho providencial que no esperábamos: la beatificación de un joven mártir de Cristo de nuestra diócesis, que es Joan Roig Diggle”. La beatificación del joven mártir se llevará a cabo en el curso dedicado a los jóvenes un gran ejemplo para los cristianos más pequeños. Un eje que el Plan Pastoral se simboliza con el panot más característico de la ciudad de Barcelona. “El panot es el símbolo de nuestro Plan Pastoral Diocesano” aseguraba el cardenal. “El centro es Jesucristo, que es el que sostiene toda nuestra acción pastoral y nos llama a seguirlo y a dar testimonio de su amor”.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)