El obispo Toni visita las estancias de verano de la Pere Tarrés

El obispo auxiliar de Barcelona se desplaza hasta las casas de colonias de Osona y del Ripollés para conocer más de cerca la realidad de los centros de la fundación

18 Jul, 2018
Església de Barcelona

El obispo auxiliar de Barcelona, ​​Mons. Antoni Vadell, visitó el pasado el viernes las colonias de verano que los centros recreativos del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC) realizan durante estos días.

La jornada comenzó con el desplazamiento de Mons. Vadell hasta la casa de colonias Cal Masover en Santa Maria de Corcó (Osona). En esta casa, la Associació Juvenil CIM del MCECC realiza sus colonias de verano. Durante la visita, Mons. Vadell pudo hablar con Cristina Boada, responsable de las colonias, con los monitores y niños de este centro del esplai.

Posteriormente, Mons. Vadell y los representantes de la Fundació Pere Tarrés se desplazaron hasta la casa de colonias Casal de l’Esperança de la Fundación Pere Tarrés en Ogassa (Ripollès). Allí visitaron las colonias que está realizando estos días la Escola Parroquial de l’Esperança de Barcelona.

«Buen sembrador»

Después de hablar con la cincuentena de niños y monitores de estas colonias, el obispo auxiliar de Barcelona y el rector de la parroquia de la Esperanza de Barcelona concelebraron la Eucaristía. Durante la celebración, Mons. Vadell explicó la parábola del buen sembrador y pidió a los monitores y monitoras que cuiden y eduquen todos los niños como frutos de tierra buena.

El obispo auxiliar de Barcelona estuvo acompañado durante toda la jornada por el director general de la Fundación Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol; el presidente del MCECC, Xavier Nus; la vicepresidenta del MCECC, Núria Martínez; y el secretario técnico del MCECC, Albert Río.

La finalidad de estos encuentros que se realizan durante los meses de verano es conocer la realidad de estos centros. También, la formación de sus monitores, así como para apoyar la labor educativa y pastoral que llevan a cabo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Reúnen los buenos en cestos y los malos los tiran.

(Mt 13,47-53)