El nuevo Instituto de Liturgia

Entrevista a Gabriel Seguí, el primer preside del Instituto de Liturgia del Ateneo Universitario Sant Pacià

06 Ago, 2020
Església de Barcelona

El Ateneo Universitario Sant Pacià (AUSP) contará a partir del curso próximo con un nuevo Instituto con rango de Facultad, que se suma a las ya existentes: Teología, Filosofía y Antoni Gaudí. La Congregación para la Educación Católica ha aprobado la constitución canónica del Instituto de Liturgia ad instar Facultatis” (ILF), que queda integrado en la AUSP. El Dr. Gabriel Seguí y Trobat, m.ss.cc, es el primer preside.

¿Qué supone el paso de Instituto Superior a Instituto ad instar facultatis?

La consolidación de un centro universitario de alcance internacional; con potestad de dar títulos de bachiller, licenciado y doctor en liturgia -hasta ahora, los títulos eran en teología, con especialidad en liturgia. Es un ascenso de categoría académica.

¿Por qué Barcelona y Cataluña se merecían este reconocimiento?

Tenemos una amplia oferta litúrgica, desde las publicaciones en los centros de investigación y docencia de la liturgia en las revistas como Phase, Liturgia y espiritualidad, y Miscelánea Catalana de Estudios Litúrgicos, además de los libros sobre liturgia editados aquí. Es una tradición muy sólida que arranca en el Congreso Litúrgico de Montserrat (1915) y se personifica en estudiosos de gran relevancia internacional, como el obispo Pere Tena o los Dres. Pere Farnés, Joan Bellavista y José Aldazábal, entre otros.

¿Cómo se complementará el ILF de Barcelona con el PIL de Roma?

El Pontificio Instituto Litúrgico de Roma es el centro de estudios de referencia de la ciencia litúrgica, mientras que la ILF hará aportaciones sobre todo en el campo de la teología litúrgica y del arte de celebrar, siguiendo nuestra tradición, con una voluntad concreta de ayudar las Iglesias de América y de África, particularmente. La colaboración se hará, pues, desde la diversidad; y ya concretaremos instrumentos más adelante. ¡Apenas acabamos de nacer!

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 9 de agosto

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Cuidado con despreciar a uno de estos pequeños.

(Mt 18,1-5.10.12-14)