El nou Institut de Litúrgia

Entrevista a Gabriel Seguí, el primer preside de l’Institut de Litúrgia de L’Ateneu Universitari Sant Pacià

06 Ag, 2020
Església de Barcelona

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) comptarà a partir del curs vinent amb un nou Institut amb rang de Facultat, que se suma a les ja existents: Teologia, Filosofia i Antoni Gaudí. La Congregació per a l’Educació Catòlica ha aprovat la constitució canònica de l’Institut de Litúrgia “ad instar Facultatis” (ILF), que queda integrat a l’AUSP. El Dr. Gabriel Seguí i Trobat, m.ss.cc, n’és el primer preside.

Què suposa el pas d’Institut Superior a Institut ad instar facultatis?

La consolidació d’un centre universitari d’abast internacional; amb potestat de donar títols de batxiller, llicenciat i doctor en litúrgia -fins ara, els títols eren en teologia, amb especialitat en litúrgia. És un ascens de categoria acadèmica.

Per què Barcelona i Catalunya es mereixien aquest reconeixement?

Tenim una àmplia oferta litúrgica, des de les publicacions als centres d’investigació i docència de la litúrgia a les revistes com Phase, Liturgia y espiritualidad, i Miscel·lània Catalana d’Estudis Litúrgics, a més dels llibres sobre litúrgia editats aquí. És una tradició molt sòlida que arrenca en el Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i  es personifica en estudiosos de gran relleu internacional, com el bisbe Pere Tena o els Drs. Pere Farnés, Joan Bellavista i José Aldazábal, entre d’altres.

Com es complementarà l’ILF de Barcelona amb el PIL de Roma?

El Pontifici Institut Litúrgic de Roma és el centre d’estudis de referència de la ciència litúrgica, mentre que l’ILF farà aportacions sobretot en el camp de la teologia litúrgica i de l’art de celebrar, seguint la nostra tradició, amb una voluntat concreta d’ajudar les Esglésies d’Amèrica i d’Àfrica, particularment. La col·laboració es farà, doncs, des de la diversitat; i ja concretarem instruments més endavant. Tot just acabem de néixer!

 Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 9 d’agost

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)