Assumpta Serna: «En una època d’esglésies buides, oferim claus per fer arribar la Bona Notícia»

L'actriu de renom i l'actor Scott Cleverdon escriuen amb el productor i sacerdot Juan Carlos Sánchez 'Entre la espada y la pared. Claves para comunicar la palabra en tiempos difíciles'

Ja està a les llibreries Entre la espada y la pared. Claves para comunicar la palabra en tiempos difíciles, publicat per l’editorial San Pablo. Es tracta d’un relat escrit de la mà i l’experiència de dos actors de renom internacional, Assumpta Serna i Scott Cleverdon i d’un sacerdot i productor de cinema Mn. Juan Carlos Sánchez. Tots tres s’uneixen en un diàleg ple d’experiències personals i professionals, on ofereixen diversos consells i eines comunicatives per arribar a comunicar la Bona Nova als creients i no creients, tenint en compte les necessitats i el context actual.  

Assumpta Serna ens explica que tots tres es van conèixer a la pel·lícula Red de Libertad i a partir d’aquesta col·laboració la seva relació es va començar a forjar. L’actriu detalla com va començar la idea d’aquest projecte literari, els objectius i reptes que pretén, i l’experiència al llarg de la seva elaboració.  

1) Com es va forjar la idea per a l’elaboració d’aquest llibre?

Els tres autors del llibre ja ens coneixíem del rodatge de la pel·lícula Red de libertad on interpretava la de la filla de la caritat Helène Studler, un dels papers més bonics que he fet. En Juan Carlos Sánchez, era el productor i Scott, company de vida i de professió amb qui impartim cursos de comunicació a empresaris i a Universitats. Això va ser motiu d’inspiració pel Juan Carlos per fer uns cursos els tres junts sobre la predicació, homilia i comunicació dirigits als seminaristes, als sacerdots joves i als lectors de la Paraula. Mª Angeles López Romero, directora de l’Editorial San Pablo, coneixia la nostra formació a membres de l’Església i ens va demanar que féssim un llibre explicant les claus de la nostra experiència.

2) Va començar sent un llibre per donar les claus als sacerdots i religiosos per comunicar i ha acabat sent molt més…

Mentre el fèiem ens vam adonar que la predicació ja no podia partir només d’una veritat única, sinó integradora, partint de la passió per anunciar la bonaventura, des de l’alegria i la reflexió i del que fem tant poc sovint, que és escoltar-nos. Per això, el tema principal és la necessitat d’estudi de les noves tècniques perquè sigui rellevant al màxim nombre de persones qualsevol comunicació de la Paraula. 

El llibre intenta recollir, sintetitzar i posar en mètode les tècniques i els valors necessaris per a una comunicació eficaç. El gran encert i novetat del llibre el diàleg creat entre els tres, amb vocació també d’interpel.lar al lector/oient . Tots tres de creences diferents,  que tenim la voluntat de respectar punts de vista de l’altre, i posar-nos d’acord sobre allò que ha anat donant als tres, sentit a la nostra vida.

3) El llibre parla sobre la situació “difícil” per a l’Església avui. Quins temes clau tracteu?

Una història és ben transmesa quan explora diferents punts de vista i no dogmatitza. Una homilia ha de deixar que el receptor trobi la seva pròpia veritat i ha d’arribar al cor. Cal una estructura més eficaç, estar dintre del món laic per saber utilitzar metàfores i mètodes d’avui, per trobar sentit al viatge de vida de persones d’avui. No solament ens pot ajudar a comunicar millor descobrir noves tècniques de forma diferent, “el com” baixar del pedestal de la raó i de la veritat i compartir la pròpia experiència, sinó també un estudi del “per què” i del “què” del contingut d’avui, dels missatges, metàfores i saviesa de la Bíblia des de la perspectiva de la societat d’ara.

L’Església no pot trair a la seva comunitat. Ha de ser més transparent, estudiosa, oberta i acollidora. Aquest Papa que tenim ens dóna moltes claus per penetrar amb eficàcia als cors de les persones. S’ha de fer el que calgui i de pressa, per reconvertir aquelles persones immobilistes, creients i no creients, i trobar un centre ajustat a avui, perquè és necessari el sentit espiritual de la nostra existència.

4) Duent a terme les indicacions que es recomanen a través del llibre, què s’espera? Podria revertir la situació? 

Desitgem suggerir, amb delicadesa i sensibilitat, amb aquest “amor de mare” que parla el Papa Francesc.  Apropar els valors cristians. Lluitar per conservar diàriament la curiositat per l’altre, la generositat, l’ètica, estimular la formació continua. Revertir la situació seria arrogant pensar-ho, però si aportem amb el llibre a dues o tres persones un gir de dubte o estimulem la seva pròpia creativitat personal per sortir a comunicar amb més confiança, ja és molt enriquidor.

5) Dos dels autors sou del món del teatre i el cinema. Quines claus i quina relació trobes que hi pot haver amb la predicació? Tal com plantegeu en el llibre: Què poden oferir dos actors a l‘Església?

Som dos actors atípics, amb una passió i una llarga experiència de més de 40 anys en el món del cinema. I durant els darrers 20 anys hem donat classes junts i viscut transformacions de moltes persones. Hem après a respectar les nostres diferències, a admirar els nostres diferents punts de vista i els dels nostres alumnes. Com actors, exercim un servei a la societat perquè li fem per explicar històries que ens serveixin a tots a ser millors. Com a professors i fundadors de Fundació First Team, difonem un Codi de bones pràctiques de l’audiovisual. Dintre l’Escola Assumpta Serna i ara des de Predicacio.es, hem après a crear comunitats, a compartir experiència, a metoditzar allò que funciona, a intentar entendre el què produeix un impacte més emocional al nostre oient/ espectador. Crec que la nostra missió ha estat també madurar mentre exercíem la nostra professió i ens és curiós que les missions dels que creuen en Déu, no siguin després de tot, tan diferents de les nostres.

6) És un llibre escrit entre tres, com ha estat el procés d’elaboració?

De sorpresa, d’interès i admiració per l’altre, de revelació i aprenentatge. L’èxit és l’estructura feta de converses i que no hem limitat els temes. Jo era la que teclejava, a vegades la que centrava i a vegades la que provocava converses amb temes que sortien de la meva investigació de la Bíblia, dels llibres que el Juan Carlos i l’Editorial em van donar per llegir. També de la meva experiència com educadora, actriu i com a dona, m’ha interessat molt les paraules del Papa Francesc i la reivindicació de les dones i del lideratge dels laics… El Scott és un gran coneixedor de la Bíblia per la seva educació i la seva curiositat per la mitologia, les històries, el perquè de les coses. Té una memòria prodigiosa i un cervell connector que ajuda a veure les coses de punts de vista originals, divertits i sorprenents. El Juan Carlos, home d’una gran escolta i paciència infinita, és el que dóna la perspectiva profunda de l’Evangeli. Ell ens ha ajudat a obrir els nostres punts de vista, el que ha fet rellevant i comprensible el respecte per l’Església que tenim, amb una experiència ampla al camp de l’educació dels seminaristes. És ell el que ens ha fet conèixer dintre de l’Església bones persones, gent intel·ligent, culta i oberta.

7) Jordi Basté, en el pròleg planteja tres elements indispensables, com la naturalitat, la interpel·lació al receptor i l’escolta. Què destaca el llibre com essencial?

Per nosaltres, la naturalitat, l’escolta i la rellevància de la informació al receptor és essencial. S’ha vist en aquesta època difícil de confinament que la comunicació honrada és el que vol i necessita la gent. No pot haver-hi diàleg sinó escoltem, si no deixem espai per la reflexió de l’altre.  Hem vist com sacerdots fugien de la naturalitat, refugiant-se en el ritual, confonien el protagonisme amb una necessària interpretació personal de la Paraula. En aquesta època, s’ha d’aconseguir una comunicació personalitzada, atenta a les persones i facilitar solucions als problemes d‘avui.

8) El relat està dirigit només a ordenats o també pot ser un entreteniment per als laics?

Esperem que als laics que els hi hem donat el llibre els hi hagi colpit la manera de conversar entre els tres, tot i tenir tres visions tan diferents i l’apropament que es nota a mesura que avancem en el diàleg. Als laics els hem tingut molt presents quan hem escrit el llibre. S’han quedat molts temes que ens preocupaven i sobre els que hem parlat dies sencers, a la bodega del vaixell, mentre escrivíem, però crec que hem fet una travessia apassionant i que es pot sentir quan llegeixes el llibre. Creiem que qui sigui capaç de revisar els mateixos prejudicis en contra de l’Església podrà sentir-se estimulat per algunes claus fonamentals de comunicació entre persones avui en dia.

9) El llibre es va acabar enmig de la situació d’emergència sanitària i en ple confinament. Ha servit per confirmar alguna idea?  

Doncs si, el nostre desig que els sacerdots i persones creients utilitzessin el púlpit digital per donar testimonis de la seva fe. Ens ha sorprès en aquest confinament amb gran alegria la rapidesa amb la qual els membres de l’Església s’han adaptat a una nova manera de comunicar online.  Hem vist també el “tap” que hi ha als mitjans tradicionals de comunicació per donar la paraula als creients i a membres de l’Església. Pensem que no hi ha comunicació més eficaç que parlar, transmetre a càmera, però pensem que moltes experiències podem millorar-les i molt. 

Podem entrar a comunicar entenent més profundament el llenguatge i la lògica de les xarxes socials per fer més rellevant el missatge de l’Evangeli i el de la mateixa Església. Els sacerdots no es poden amagar ara, però quan surtin, han d’haver estudiat el que els professionals i tècnics de la comunicació saben i aporten, perquè brilli la Paraula amb tota la llum.

10) Finalment, perquè el titular, “Entre la espada y la pared“? 

En una època d’esglésies buides i de la falta de confiança i recel de la societat davant d’algunes postures de l’Església, oferim claus per fer arribar la Bona Notícia. Creiem que és necessari que l’experiència i testimoni personal de tantes persones que fan un camí espiritual sigui compartida amb alegria i per això donem algunes claus i mètode. Creiem que creure, amb Déu o amb l’ésser humà, però sobretot no ser cínic, és l’únic camí per no posar-nos entre l’espasa i la paret.