El Museo Diocesano y el ICAA exploran las cosmovisiones andina y cristiana a través de la exposición «Rutuchicuy y bautismo»
El Museo Diocesano y el ICAA exploran las cosmovisiones andina y cristiana a través de la exposición «Rutuchicuy y bautismo»
Hasta el 15 de febrero de 2026 se podrá visitar una muestra que viaja al siglo XVI para descubrir los dos rituales de entrada a la comunidad
02 Oct, 2025
Montse Punsoda
El Museo Diocesano de Barcelona y el Instituto de Culturas Americanas Antiguas (ICAA), en colaboración con la Archidiócesis de Barcelona y la Catedral de Barcelona, presentan la exposición «Rutuchicuy y bautismo: La bienvenida a la comunidad». La muestra, que se podrá visitar en la Casa de la Almoina del 2 de octubre de 2025 al 15 de febrero de 2026, ofrece un análisis de dos rituales de paso que, a pesar de tener su origen en dos universos religiosos diferentes, actualmente conviven en un claro ejemplo de sincretismo religioso y cultural.
La exposición transporta al visitante en el siglo XVI y a dos cosmovisiones muy alejadas: la andina y la cristiana. Por un lado, la del mundo andino, gobernado por los incas, se caracterizaba por una gran diversidad de dioses y la adoración a las huacas, elementos de la naturaleza u objetos sacralizados. Por otra parte, el cristianismo se presentaba como una religión monoteísta, con un dios único e intangible, cuyo culto se realizaba a través de símbolos como la cruz.
La exposición se centra en los dos rituales de entrada a la comunidad que caracterizaban ambas religiones:
El Rutuchicuy: Ceremonia inca que daba la bienvenida a un niño como nuevo miembro de la comunidad. Se celebraba tras el destete, una vez superada la etapa de mayor riesgo de mortalidad. El ritual consistía en cortar el cabello del niño o niña por primera vez y darle un nombre.
El Bautismo: Sacramento cristiano de entrada a la comunidad de fieles. Debido a la alta mortalidad infantil de la época, se realizaba lo antes posible para asegurar la salvación del alma. La ceremonia incluye la unción con aceite de crisma y el uso del agua y la luz de un cirio como símbolos de la fe y la presencia de Cristo.
Con la llegada de Francisco Pizarro a los Andes y la posterior conquista de América, el cristianismo se impuso por encima de la religión tradicional andina. Lejos de desaparecer, el Rutuchicuy sobrevivió a la introducción del bautismo, y hoy en día ambas ceremonias se celebran conjuntamente en muchas comunidades andinas.
Resulta interesante señalar que el Rutuchicuy (que actualmente recibe nombres diversos como rutucha, landa o corte de pelo) ha sido llevado a Barcelona por las familias migradas con orígenes en los Andes. De esta manera, una ceremonia de origen inca hoy forma parte de la pluralidad religiosa de la ciudad.
La exposición también explora otros rituales que tenían el corte de cabello como elemento central: el huarachicuy, la ceremonia de paso a la edad adulta para los jóvenes de las élites incaicas, y la tonsura cristiana, el rito de iniciación para los hombres que ingresaban al estamento clerical.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha fallecido este viernes 7 de agosto, a los 95 años. Fue rector de la parroquia de la Sagrada Família de Barcelona durante 25 años, entre 1993 y…
Del 28 de julio al 2 de agosto, alrededor de un centenar de adolescentes de parroquias de la Archidiócesis de Barcelona participaron en las convivencias Be Apostle, organizadas por el Secretariado Diocesano…
El verano es un tiempo para descansar, desconectar y disfrutar de momentos compartidos. También es una buena ocasión para dejarse llevar por una buena historia y, a través del cine, reflexionar sobre…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos