El Museo Diocesano y el ICAA exploran las cosmovisiones andina y cristiana a través de la exposición «Rutuchicuy y bautismo»

Hasta el 15 de febrero de 2026 se podrá visitar una muestra que viaja al siglo XVI para descubrir los dos rituales de entrada a la comunidad

02 Oct, 2025
Montse Punsoda

El Museo Diocesano de Barcelona y el Instituto de Culturas Americanas Antiguas (ICAA), en colaboración con la Archidiócesis de Barcelona y la Catedral de Barcelona, presentan la exposición «Rutuchicuy y bautismo: La bienvenida a la comunidad». La muestra, que se podrá visitar en la Casa de la Almoina del 2 de octubre de 2025 al 15 de febrero de 2026, ofrece un análisis de dos rituales de paso que, a pesar de tener su origen en dos universos religiosos diferentes, actualmente conviven en un claro ejemplo de sincretismo religioso y cultural.  

La exposición transporta al visitante en el siglo XVI y a dos cosmovisiones muy alejadas: la andina y la cristiana. Por un lado, la del mundo andino, gobernado por los incas, se caracterizaba por una gran diversidad de dioses y la adoración a las huacas, elementos de la naturaleza u objetos sacralizados. Por otra parte, el cristianismo se presentaba como una religión monoteísta, con un dios único e intangible, cuyo culto se realizaba a través de símbolos como la cruz.  

La exposición se centra en los dos rituales de entrada a la comunidad que caracterizaban ambas religiones: 

Con la llegada de Francisco Pizarro a los Andes y la posterior conquista de América, el cristianismo se impuso por encima de la religión tradicional andina. Lejos de desaparecer, el Rutuchicuy sobrevivió a la introducción del bautismo, y hoy en día ambas ceremonias se celebran conjuntamente en muchas comunidades andinas.  

Resulta interesante señalar que el Rutuchicuy (que actualmente recibe nombres diversos como rutuchalanda o corte de pelo) ha sido llevado a Barcelona por las familias migradas con orígenes en los Andes. De esta manera, una ceremonia de origen inca hoy forma parte de la pluralidad religiosa de la ciudad.  

La exposición también explora otros rituales que tenían el corte de cabello como elemento central: el huarachicuy, la ceremonia de paso a la edad adulta para los jóvenes de las élites incaicas, y la tonsura cristiana, el rito de iniciación para los hombres que ingresaban al estamento clerical.

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Les arrebatarán al esposo, entonces ayunarán.

(Lc 5,33-39)