El Museo Diocesano y el ICAA exploran las cosmovisiones andina y cristiana a través de la exposición «Rutuchicuy y bautismo»
El Museo Diocesano y el ICAA exploran las cosmovisiones andina y cristiana a través de la exposición «Rutuchicuy y bautismo»
Hasta el 15 de febrero de 2026 se podrá visitar una muestra que viaja al siglo XVI para descubrir los dos rituales de entrada a la comunidad
02 Oct, 2025
Montse Punsoda
El Museo Diocesano de Barcelona y el Instituto de Culturas Americanas Antiguas (ICAA), en colaboración con la Archidiócesis de Barcelona y la Catedral de Barcelona, presentan la exposición «Rutuchicuy y bautismo: La bienvenida a la comunidad». La muestra, que se podrá visitar en la Casa de la Almoina del 2 de octubre de 2025 al 15 de febrero de 2026, ofrece un análisis de dos rituales de paso que, a pesar de tener su origen en dos universos religiosos diferentes, actualmente conviven en un claro ejemplo de sincretismo religioso y cultural.
La exposición transporta al visitante en el siglo XVI y a dos cosmovisiones muy alejadas: la andina y la cristiana. Por un lado, la del mundo andino, gobernado por los incas, se caracterizaba por una gran diversidad de dioses y la adoración a las huacas, elementos de la naturaleza u objetos sacralizados. Por otra parte, el cristianismo se presentaba como una religión monoteísta, con un dios único e intangible, cuyo culto se realizaba a través de símbolos como la cruz.
La exposición se centra en los dos rituales de entrada a la comunidad que caracterizaban ambas religiones:
El Rutuchicuy: Ceremonia inca que daba la bienvenida a un niño como nuevo miembro de la comunidad. Se celebraba tras el destete, una vez superada la etapa de mayor riesgo de mortalidad. El ritual consistía en cortar el cabello del niño o niña por primera vez y darle un nombre.
El Bautismo: Sacramento cristiano de entrada a la comunidad de fieles. Debido a la alta mortalidad infantil de la época, se realizaba lo antes posible para asegurar la salvación del alma. La ceremonia incluye la unción con aceite de crisma y el uso del agua y la luz de un cirio como símbolos de la fe y la presencia de Cristo.
Con la llegada de Francisco Pizarro a los Andes y la posterior conquista de América, el cristianismo se impuso por encima de la religión tradicional andina. Lejos de desaparecer, el Rutuchicuy sobrevivió a la introducción del bautismo, y hoy en día ambas ceremonias se celebran conjuntamente en muchas comunidades andinas.
Resulta interesante señalar que el Rutuchicuy (que actualmente recibe nombres diversos como rutucha, landa o corte de pelo) ha sido llevado a Barcelona por las familias migradas con orígenes en los Andes. De esta manera, una ceremonia de origen inca hoy forma parte de la pluralidad religiosa de la ciudad.
La exposición también explora otros rituales que tenían el corte de cabello como elemento central: el huarachicuy, la ceremonia de paso a la edad adulta para los jóvenes de las élites incaicas, y la tonsura cristiana, el rito de iniciación para los hombres que ingresaban al estamento clerical.
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
La Conferencia Episcopal Española (CEE), con motivo del 60.º aniversario de su creación, presenta cuatro videopódcasts para conmemorar este momento histórico, con entrevistas a quienes han sido sus últimos presidentes: el cardenal…
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...