El Museu Diocesà de Barcelona i l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA), en col·laboració amb l’Arxidiòcesi de Barcelona i la Catedral de Barcelona, presenten l’exposició “Rutuchicuy i baptisme: La benvinguda a la comunitat”. La mostra, que es podrà visitar a la Casa de l’Almoina del 2 d’octubre de 2025 al 15 de febrer de 2026, ofereix una anàlisi de dos rituals de pas que, malgrat tenir l’origen en dos universos religiosos diferents, actualment conviuen en un clar exemple de sincretisme religiós i cultural.
L’exposició transporta el visitant al segle XVI i a dues cosmovisions molt allunyades: l’andina i la cristiana. D’una banda, la del món andí, governat pels inques, es caracteritzava per una gran diversitat de déus i l’adoració a les huacas, elements de la natura o objectes sacralitzats. D’altra banda, el cristianisme es presentava com una religió monoteista, amb un déu únic i intangible, el culte del qual es realitzava a través de símbols com la creu.
L’exposició se centra en els dos rituals d’entrada a la comunitat que caracteritzaven ambdues religions:
- El Rutuchicuy: Cerimònia inca que donava la benvinguda a un infant com a nou membre de la comunitat. Se celebrava després del deslletament, un cop superada l’etapa de més risc de mortalitat. El ritual consistia a tallar el cabell del nen o nena per primera vegada i donar-li un nom.
- El Baptisme: Sagrament cristià d’entrada a la comunitat de fidels. A causa de l’alta mortalitat infantil de l’època, es realitzava al més aviat possible per assegurar la salvació de l’ànima. La cerimònia inclou la unció amb oli de crisma i l’ús de l’aigua i la llum d’un ciri com a símbols de la fe i la presència de Crist.
Amb l’arribada de Francisco Pizarro als Andes i la posterior conquesta d’Amèrica, el cristianisme es va imposar per sobre de la religió tradicional andina. Lluny de desaparèixer, el Rutuchicuy va sobreviure a la introducció del baptisme, i avui dia ambdues cerimònies se celebren conjuntament en moltes comunitats andines.
Resulta interessant notar que el R
utuchicuy (que actualment rep noms diversos com
rutucha,
landa o
corte de pelo) ha estat portat a Barcelona per les famílies migrades amb orígens als Andes. D’aquesta manera, una cerimònia d’origen inca avui forma part de la pluralitat religiosa de la ciutat.
L’exposició també explora altres rituals que tenien el tall de cabells com a element central: el huarachicuy, la cerimònia de pas a l’edat adulta per als joves de les elits incaiques, i la tonsura cristiana, el ritu d’iniciació per als homes que ingressaven a l’estament clerical.
