El Museu Diocesà i l’ICAA exploren les cosmovisions andina i cristiana amb l’exposició “Rutuchicuy i baptisme”

Fins al 15 de febrer de 2026 es podrà visitar una mostra que viatja al segle XVI per descobrir els dos rituals d’entrada a la comunitat

02 Oct, 2025
Montse Punsoda
El Museu Diocesà de Barcelona i l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA), en col·laboració amb l’Arxidiòcesi de Barcelona i la Catedral de Barcelona, presenten l’exposició “Rutuchicuy i baptisme: La benvinguda a la comunitat”. La mostra, que es podrà visitar a la Casa de l’Almoina del 2 d’octubre de 2025 al 15 de febrer de 2026, ofereix una anàlisi de dos rituals de pas que, malgrat tenir l’origen en dos universos religiosos diferents, actualment conviuen en un clar exemple de sincretisme religiós i cultural.
L’exposició transporta el visitant al segle XVI i a dues cosmovisions molt allunyades: l’andina i la cristiana. D’una banda, la del món andí, governat pels inques, es caracteritzava per una gran diversitat de déus i l’adoració a les huacas, elements de la natura o objectes sacralitzats. D’altra banda, el cristianisme es presentava com una religió monoteista, amb un déu únic i intangible, el culte del qual es realitzava a través de símbols com la creu.
L’exposició se centra en els dos rituals d’entrada a la comunitat que caracteritzaven ambdues religions:
Amb l’arribada de Francisco Pizarro als Andes i la posterior conquesta d’Amèrica, el cristianisme es va imposar per sobre de la religió tradicional andina. Lluny de desaparèixer, el Rutuchicuy va sobreviure a la introducció del baptisme, i avui dia ambdues cerimònies se celebren conjuntament en moltes comunitats andines.
Resulta interessant notar que el Rutuchicuy (que actualment rep noms diversos com rutucha, landa o corte de pelo) ha estat portat a Barcelona per les famílies migrades amb orígens als Andes. D’aquesta manera, una cerimònia d’origen inca avui forma part de la pluralitat religiosa de la ciutat.
L’exposició també explora altres rituals que tenien el tall de cabells com a element central: el huarachicuy, la cerimònia de pas a l’edat adulta per als joves de les elits incaiques, i la tonsura cristiana, el ritu d’iniciació per als homes que ingressaven a l’estament clerical.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)