El Instituto de Liturgia presenta la nueva cátedra sobre la liturgia hispano-mozárabe

El Dr. Ignacio Tomás Cánovas dirigirá una cátedra interdisciplinar para profundizar en el estudio de la liturgia histórica, cultural y teológica de la península ibérica

07 May, 2025
Església de Barcelona

En la última edición del Seminario de Liturgia Hispana, organizado por el Instituto de Liturgia ad instar facultatis (AUSP) desde 2017, que trató sobre la iniciación cristiana en la liturgia hispano-mozárabe, se presentó la nueva cátedra «Liturgia hispana y sus contextos históricos y culturales», que será dirigida por el Dr. Ignacio Tomás Cánovas. Este seminario es el único que se realiza en España sobre la liturgia hispano-mozárabe, la cual comenzó a desarrollarse en la península ibérica desde los inicios del cristianismo.

¿Qué vinculación ha tenido el Instituto de Liturgia con la liturgia hispano-mozárabe?

En Cataluña ha habido diferentes profesores y autores que se han preocupado por el estudio de la liturgia hispana. Incluso en la última reforma del cardenal Marcelo González Martín, intervinieron profesores de nuestro Instituto, como el P. José Aldazábal o D. Gabriel Ramis. Por tanto, existe una vinculación estrecha y un interés por el estudio de las fuentes, no solo litúrgicas, sino también arqueológicas.

¿Qué finalidad tiene la nueva cátedra?

Pretende estudiar y profundizar en esta liturgia hispano-mozárabe, que se ha desarrollado a lo largo de los siglos en la península. Además, la liturgia conlleva toda una gama de otros valores, como los artísticos, literarios, teológicos, morales, arqueológicos y arquitectónicos… Es un conjunto de expresiones; por lo tanto, es una cátedra interdisciplinar.

¿Por qué era necesaria su creación?

Desde que se creó el Instituto de Liturgia ad instar facultatis, se consideró que era una parte importante: primero, por todos los testimonios litúrgicos que tenemos en Cataluña, tanto arqueológicos como históricos, pero también en toda la península. Por lo tanto, ya se pensó que debía ser un elemento fundamental que, de alguna manera, y a día de hoy, en España no existe. Será un lugar donde se podrá encontrar la bibliografía, las fuentes… y todo vinculado al Ateneo U. Sant Pacià.

Óscar Bardají y Martín

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)