L’Institut de Litúrgia presenta la nova càtedra sobre la litúrgia hispano-mossàrab

El Dr. Ignacio Tomás Cánovas dirigirà una càtedra interdisciplinària per aprofundir en l’estudi de la litúrgia històrica, cultural i teològica de la península Ibèrica.

07 Maig, 2025
Església de Barcelona

 En la darrera edició del Seminari de Litúrgia Hispana, que organitza l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis (AUSP) des de 2017, que va tractar de la iniciació cristiana a la litúrgia hispano-mossàrab, es va presentar la nova càtedra “Litúrgia hispana i els seus contextos històrics i culturals”, que dirigirà el Dr. Ignacio Tomás Cánovas. Aquest seminari és l’únic que es fa a Espanya sobre la litúrgia hispano-mossàrab, que es va començar a desenvolupar a la península Ibèrica des dels inicis del cristianisme. 

 Quina vinculació ha tingut l’Institut de Litúrgia amb la litúrgia hispano-mossàrab? 

A Catalunya hi ha hagut diferents professors, autors, que s’han preocupat per l’estudi de la litúrgia hispana. Inclús en la darrera reforma del cardenal Marcelo González Martín hi va haver la intervenció de professors del nostre Institut, com el P. José Aldazábal o D. Gabriel Ramis. Per tant, hi ha una vinculació estreta, un interès per l’estudi de les fonts, no només litúrgiques, sinó també arqueològiques.  

 Quina finalitat té la nova càtedra? 

Pretén estudiar i aprofundir en aquesta litúrgia hispano-mossàrab, que s’ha desenvolupat al llarg dels segles a la península. D’altra banda, la litúrgia comporta també tota una gamma d’altres valors, com ara l’artístic, el literari, el teològic, el moral, l’arqueologia, l’arquitectura… És tot un conjunt d’expressió; per tant, és una càtedra interdisciplinar. 

 Per què era necessària la seva creació? 

Des que es va crear l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis es va considerar que era una part important: primer, per tots els testimonis litúrgics que tenim a Catalunya -arqueològics, històrics…-, però també a tota la península. Per tant, ja es va pensar que havia de ser un element fonamental que, d’alguna manera i a dia d’avui, a Espanya no existeix. Serà un lloc on es podrà trobar la bibliografia, les fonts… i tot vinculat a l’Ateneu U. Sant Pacià. 

 

Òscar Bardají i Martín 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)