L’Institut de Litúrgia presenta la nova càtedra sobre la litúrgia hispano-mossàrab

El Dr. Ignacio Tomás Cánovas dirigirà una càtedra interdisciplinària per aprofundir en l’estudi de la litúrgia històrica, cultural i teològica de la península Ibèrica.

07 Maig, 2025
Església de Barcelona

 En la darrera edició del Seminari de Litúrgia Hispana, que organitza l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis (AUSP) des de 2017, que va tractar de la iniciació cristiana a la litúrgia hispano-mossàrab, es va presentar la nova càtedra “Litúrgia hispana i els seus contextos històrics i culturals”, que dirigirà el Dr. Ignacio Tomás Cánovas. Aquest seminari és l’únic que es fa a Espanya sobre la litúrgia hispano-mossàrab, que es va començar a desenvolupar a la península Ibèrica des dels inicis del cristianisme. 

 Quina vinculació ha tingut l’Institut de Litúrgia amb la litúrgia hispano-mossàrab? 

A Catalunya hi ha hagut diferents professors, autors, que s’han preocupat per l’estudi de la litúrgia hispana. Inclús en la darrera reforma del cardenal Marcelo González Martín hi va haver la intervenció de professors del nostre Institut, com el P. José Aldazábal o D. Gabriel Ramis. Per tant, hi ha una vinculació estreta, un interès per l’estudi de les fonts, no només litúrgiques, sinó també arqueològiques.  

 Quina finalitat té la nova càtedra? 

Pretén estudiar i aprofundir en aquesta litúrgia hispano-mossàrab, que s’ha desenvolupat al llarg dels segles a la península. D’altra banda, la litúrgia comporta també tota una gamma d’altres valors, com ara l’artístic, el literari, el teològic, el moral, l’arqueologia, l’arquitectura… És tot un conjunt d’expressió; per tant, és una càtedra interdisciplinar. 

 Per què era necessària la seva creació? 

Des que es va crear l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis es va considerar que era una part important: primer, per tots els testimonis litúrgics que tenim a Catalunya -arqueològics, històrics…-, però també a tota la península. Per tant, ja es va pensar que havia de ser un element fonamental que, d’alguna manera i a dia d’avui, a Espanya no existeix. Serà un lloc on es podrà trobar la bibliografia, les fonts… i tot vinculat a l’Ateneu U. Sant Pacià. 

 

Òscar Bardají i Martín 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)