110 persones dormen al carrer segons el Cinquè Recompte de Persones Sense Llar a Badalona

Aquesta xifra posa en relleu la tendència creixent des que es va realitzar el primer recompte a Badalona, l’any 2016

07 Maig, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Dani Codina

El Cinquè Recompte de Persones Sense Llar a Badalona localitza 110 persones dormint a la via pública la nit del 6 al 7 de maig de 2025 (62 homes, 7 dones i 41 que no s’han pogut identificar). Tot i que ha plogut i això fa que el nombre de persones visibles al carrer pugui ser inferior a altres nits, aquesta xifra posa en relleu la tendència creixent any rere any, des que es va realitzar el primer Recompte a Badalona l’any 2016, quan es van comptar 39 persones dormint al carrer.

A la xifra de les 110 persones dormint al carrer s’han de sumar les 214 persones, 151 homes i 63 dones, que han passat la nit a recursos d’entitats socials de la Taula Sense Llar de Badalona (centre d’acollida i pisos), més del doble respecte el recompte anterior. També cal tenir en compte que 833 persones (346 homes i 487 dones) estan rebent suport econòmic i acompanyament d’entitats per poder pagar una habitació. Així mateix, es comptabilitzen 291 persones que viuen en habitatges inadequats (com assentaments), segons dades facilitades per l’Ajuntament de la ciutat (253 homes i 38 dones). A més, l’Ajuntament també ha informat de la xifra de 117 persones que els hi consta que dormen al carrer (93 homes, 15 dones i 9 persones no identificades).

Des de la mitjanit, i fins al voltant de les 2 de la matinada, 207 persones voluntàries, el nombre més alt de persones inscrites des que s’organitza el recompte i malgrat la pluja, han recorregut tots els carrers i espais de la ciutat de Badalona, distribuïdes en 17 grups. Aquest any, a més de membres d’entitats i els seus voluntaris/àries, s’ha sumat l’alumnat de l’escola Betúlia, persones usuàries dels diferents recursos i membres d’associacions de veïns i veïnes.

Enguany s’ha tornat a celebrar la trobada presencial del voluntariat prèvia al Recompte a la masia de Can Banús, on s’han pogut donar les últimes indicacions abans de començar.

Una evolució que preocupa

Des del primer Recompte l’any 2016, amb 39 persones dormint al carrer, les xifres no han deixat de créixer:

Aquest increment es veu agreujat per factors com el tancament de Can Bofí Vell, l’augment de l’exclusió social i les dificultats d’accés a l’habitatge.

El Recompte és un sistema avalat amb 20 anys d’història a altres països del món. Es tracta d’un recompte quantitatiu amb el qual s’obté la fotografia del nombre de persones sense llar en una nit determinada per, d’una banda, fer visible i sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta problemàtica i, d’altra, incidir el disseny d’unes polítiques d’actuació i atenció més acurades a la realitat de la ciutat.

Esforç de les entitats per oferir més pisos

Tot i l’augment a la ciutat del nombre de places a pisos d’inserció social, de 50 places el 2023 a 187 al 2025, aportades per entitats socials, el sensellarisme és un fenomen que requereix un abordatge des de les polítiques públiques amb la implicació de les administracions.

Després de cinc recomptes a la ciutat, aquesta acció es consolida com una eina de sensibilització de la ciutadania, visibilització de la realitat social de les persones que dormen al carrer i també un instrument per explicar la tasca que realitza la Taula Sense Llar de Badalona, que es torna a refermar en el seu compromís de millorar l’atenció a persones sense llars i de col·laborar amb les administracions per un abordatge més integral.

La Taula Sense Llar de Badalona

La Taula Sense Llar de Badalona es va crear l’any 2017 i actualment formen part d’ella la Fundació Llegat Roca i Pi, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja del Barcelonès Nord, la Fundació Mambré, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Asaupam i la Fundació Formació i Treball.

 

Font: La Taula Sense Llar de Badalona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)