Dra. Román: «En tiempos de miedo e incertidumbre, la libertad se ve asediada»

Entrevista en la vicedecana de Investigación de la Facultad de Filosofía (UB) y conductora de la lección inaugural del curso 2021-2022 de la Fundación Joan Maragall

18 Nov, 2021
Montse Punsoda

La Dra. Begoña Román, vicedecana de Investigación de la Facultad de Filosofía (UB), que ha impartido la lección inaugural del curso 2021-2022 de la Fundación Joan Maragall, con el título Las libertades y los derechos en tiempo de pandemia: reflexiones desde la ética, afirma que “la privación de libertad sin más no es justa, sino en nombre de la justa distribución de ésta entre todos”. «Desde el momento que no hay justicia sin libertad -y, en cambio, la libertad de uno puede convertirse en injusta si erradica la de otros-, la justicia tiene prioridad», añade.

¿En qué nos ha afectado la privación de libertades a raíz de la pandemia?

La privación ha sido de movimientos y reuniones, con la grave consecuencia de que se nos ha expropiado la casa y la cotidianidad. No podíamos salir de casa cuando queríamos, ni invitar, y se convirtió en puesto de trabajo, escuela… Pero en clave positiva nos permitió profundizar en la interioridad, donde habita la verdad (San Agustín). Y la interioridad facilita la libertad de pensamiento.

¿Por qué necesitamos la libertad, más de lo que pensamos?

La libertad es la condición de posibilidad de la forja de la identidad decidiendo sobre qué hacemos con lo que nos ha tocado. Porque el sentido de la vida requiere de la búsqueda de sentido, y esta búsqueda necesita de cierto sosiego, repliegue, encuentro con los demás. En tiempos de miedo y de tanta incertidumbre, la libertad se ve sitiada y la búsqueda no es de vida buena, sino de mera supervivencia, con una sensación de inacción, de espera desesperada, si se alarga mucho.

¿Qué papel han tenido las creencias en tiempos de la pandemia?

Ortega y Gasset nos recuerda que las ideas se tienen y en las creencias están. Pero las creencias pueden ser buenas, abren esperanza y resiliencia, y malas, cuando sólo son capaces de sembrar desconfianza, conspiración e incredulidad, a uno y a otros. El papel de las creencias -en Dios, en la humanidad, en la ciencia- ha sido fundamental.

 

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 21 de noviembre.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... Ver másVer menos
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... Ver másVer menos
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Soy manso y humilde de corazón.

(Mt 11,28-30)