Dra. Román: «En temps de por i d’incertesa, la llibertat es veu assetjada»

Entrevista a la vicedegana de Recerca de la Facultat de Filosofia (UB) i conductora de la lliçó inaugural del curs 2021-2022 de la Fundació Joan Maragall

18 Nov, 2021
Església de Barcelona

La Dra. Begoña Román, vicedegana de Recerca de la Facultat de Filosofia (UB), que ha impartit la lliçó inaugural del curs 2021-2022 de la Fundació Joan Maragall, amb el títol Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica, afirma que “la privació de llibertat sense més no és justa, sinó en nom de la justa distribució d’aquesta entre tots”. “Des del moment que no hi ha justícia sense llibertat -i, en canvi, la llibertat d’un pot esdevenir injusta si eradica la d’altres-, la justícia té prioritat”, afegeix.

En què ens ha afectat la privació de llibertats arran de la pandèmia?

La privació ha estat de moviments i reunions, amb la conseqüència greu de que se’ns ha expropiat la casa i la quotidianitat. No podíem sortir de casa quan volíem, ni convidar, i es va convertir en lloc de treball, escola… Però en clau positiva ens va permetre aprofundir en la interioritat, on habita la veritat (Sant Agustí). I la interioritat facilita la llibertat de pensament.

Per què necessitem la llibertat, més del que ens pensem?

La llibertat és la condició de possibilitat de la forja de la identitat decidint sobre què fem amb allò que ens ha tocat. Perquè el sentit de la vida requereix de la recerca de sentit, i aquesta recerca necessita de cert assossec, replegament, trobada amb els altres. En temps de por i de tanta incertesa, la llibertat es veu assetjada i la recerca no és de vida bona, sinó de mera supervivència, amb una sensació d’inacció, d’espera desesperada, si s’allarga molt.

Quin paper han tingut les creences en els temps de la pandèmia?

Ortega i Gasset ens recorda que les idees es tenen i en les creences s’està. Però les creences poden ser bones, obren esperança i resiliència, i dolentes, quan només són capaces de sembrar malfiança, conspiració i incredulitat, a un i als altres. El paper de les creences -en Déu, en la humanitat, en la ciència- ha estat fonamental.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 21 de novembre.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)