Dra. Román: «En temps de por i d’incertesa, la llibertat es veu assetjada»

Entrevista a la vicedegana de Recerca de la Facultat de Filosofia (UB) i conductora de la lliçó inaugural del curs 2021-2022 de la Fundació Joan Maragall

18 Nov, 2021
Església de Barcelona

La Dra. Begoña Román, vicedegana de Recerca de la Facultat de Filosofia (UB), que ha impartit la lliçó inaugural del curs 2021-2022 de la Fundació Joan Maragall, amb el títol Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica, afirma que “la privació de llibertat sense més no és justa, sinó en nom de la justa distribució d’aquesta entre tots”. “Des del moment que no hi ha justícia sense llibertat -i, en canvi, la llibertat d’un pot esdevenir injusta si eradica la d’altres-, la justícia té prioritat”, afegeix.

En què ens ha afectat la privació de llibertats arran de la pandèmia?

La privació ha estat de moviments i reunions, amb la conseqüència greu de que se’ns ha expropiat la casa i la quotidianitat. No podíem sortir de casa quan volíem, ni convidar, i es va convertir en lloc de treball, escola… Però en clau positiva ens va permetre aprofundir en la interioritat, on habita la veritat (Sant Agustí). I la interioritat facilita la llibertat de pensament.

Per què necessitem la llibertat, més del que ens pensem?

La llibertat és la condició de possibilitat de la forja de la identitat decidint sobre què fem amb allò que ens ha tocat. Perquè el sentit de la vida requereix de la recerca de sentit, i aquesta recerca necessita de cert assossec, replegament, trobada amb els altres. En temps de por i de tanta incertesa, la llibertat es veu assetjada i la recerca no és de vida bona, sinó de mera supervivència, amb una sensació d’inacció, d’espera desesperada, si s’allarga molt.

Quin paper han tingut les creences en els temps de la pandèmia?

Ortega i Gasset ens recorda que les idees es tenen i en les creences s’està. Però les creences poden ser bones, obren esperança i resiliència, i dolentes, quan només són capaces de sembrar malfiança, conspiració i incredulitat, a un i als altres. El paper de les creences -en Déu, en la humanitat, en la ciència- ha estat fonamental.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 21 de novembre.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Sant Joan l’escurça (el dia) i el nen Jesús l’allarga. ... See MoreSee Less
View on Facebook
🗨️ Avui, dues setmanes després de la visita del Sant Pare, recordem 6 frases seves que encara ens ressonen, pronuciades en els 6 llocs que va visitar a Catalunya.#papabcn26 #AlçaLaMirada ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🕊️ Els fruits de la visita del Sant Pare a Barcelona han estat el fil conductor de la trobada de final de curs dels sacerdots joves amb el cardenal Omella.☀️ Una jornada de pregària, fraternitat i convivència per compartir tot allò viscut aquests dies i continuar caminant amb esperança.#esglésiabarcelona #PapaLleóXIV ... See MoreSee Less
View on Facebook
Seguim alçant la mirada. ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Els castells són una bella manifestació del que som capaços de fer els éssers humans quan treballem units i amb un mateix fi. Una altra humanitat és possible quan junts mirem cap amunt, quan alcem la mirada cap a Déu, quan units a Ell mirem la humanitat i abordem en equip els diversos reptes que ens planteja», paraules del cardenal Omella durant la vetlla de pregària del papa Lleó XIV, 9 de juny del 2026. 🤩Així vam rebre el Sant Pare, amb un 4de8 dels @castellersdevilafranca.📸 ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Conservava tot això en el seu cor.

(Lc 2,41-51)