Dr. Marlés: «La teología de cada época debe responder a las preguntas que le plantea la ciencia»

El físico y teólogo considera que hay que estar agradecidos al gran pensador escolástico Santo Tomás de Aquino, un teólogo del s. XIII con un rango de conocimiento y de diálogo muy amplio

23 Feb, 2022
Església de Barcelona

El dr. Emili Marlés, licenciado en Ciencias Físicas y Teología, considera que hay que estar agradecidos al gran pensador escolástico Santo Tomás de Aquino, un teólogo del s. XIII con un rango de conocimiento y de diálogo muy amplio. «Conocía muy bien la escritura, los Padres de la Iglesia, la filosofía, la ciencia, e hizo un uso muy creativo de Aristóteles; también fue el hombre de la síntesis y la armonía», afirma. «Creo que debemos hacer una teología que vaya mucho a las fuentes de la revelación y que conecte con el conocimiento actual. Para buscar, de forma creativa, nuevas síntesis que nos ayuden a profundizar en nuestra fe», destaca el dr. Marlés, párroco de la parroquia de Sant Pere de Octavià, en Sant Cugat del Vallès.

¿Cómo se sitúa Sant Tomàs en el debate con la ciencia?

En el s. XIII, antes de iniciar los estudios de teología, tenías que cursar el Quadrívium en el que estudiabas asignaturas como la aritmética, la geometría y la astronomía, que eran la base de la ciencia medieval. Esto hace que en los tratados de teología hallamos muchos ejemplos estrechos de estas ciencias. Era una teología que dialogaba, de forma natural, con la razón científica de esa época.

¿La teología se veía influida por la ciencia medieval?

Sí. La teología de cada época debe responder a las preguntas que le plantea la ciencia que va conociendo mejor el mundo. La teología cristiana siempre busca, con esperanza, armonizar el conocimiento que recibimos de las ciencias y el conocimiento que nos viene por la revelación, puesto que sabe que es un mismo Dios el creador y el revelador. Esto hace que Santo Tomás se pregunte por cómo será, a nivel cosmológico, la estructura final de nuestro cosmos y si al final del tiempo los cielos dejarán de girar.

¿Qué preguntas nos plantea hoy la ciencia?

La ciencia nos dice que el fin de nuestro cosmos es una muerte por congelación o por deflagración. Pero nosotros afirmamos que ese cosmos se convertirá en el cielo nuevo y la tierra nueva. ¿Cómo podemos casar estos dos finales tan distintos? Seguro que sería una pregunta que se haría hoy Santo Tomás.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Hoja Dominical del 20 de febrero.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)