Cristianismo y Justicia: 35 años y 200 cuadernos

La entidad jesuita organiza una exposición para celebrar todos los años de trayectoria en un recorrido por las principales cuestiones que la han marcado a nivel social, político y religioso

16 May, 2017
Església de Barcelona

Cristianismo y Justicia ha celebrado durante este curso su 35º aniversario, que ha coincidido con la publicación del número 200 de su colección «Cuadernos CJ».

Cuadernos CJ

A lo largo de estos años, las publicaciones de este centro de estudios han servido para concienciar a la población de las realidades de sufrimiento y de injusticia; para entender mejor la complejidad del poder y la economía globales; para denunciar la guerra hoy presente en muchos países; para hacer más visibles la pobreza y la exclusión; para recordar aquellos que han entregado su vida por la justicia. Siempre analizando el presente desde la realidad de los últimos, de los que sufren las consecuencias de la injusticia en el mundo.

Una exposición por los 35 años del centro

Para conmemorarlo, Cristianismo y Justicia ha recogido en una exposición los 35 años de pensamiento del centro, ofreciendo una visión de la multiplicidad de temáticas que se han trabajado con el deseo de continuar apostando por una mística de ojos abiertos, atenta a los retos del mundo y comprometida con la justicia. Una exposición que se podrá ver hasta el 19 de mayo en la sede de la IQS.

La muestra hace un recorrido por las principales cuestiones que han marcado estos últimos 35 años a nivel social, político y religioso, a través de algunos de los cuadernos que se han dedicado a estos temas, como la pobreza y la desigualdad, la crisis de las instituciones europeas, la necesidad de actualización y reforma de la Iglesia, la situación del continente africano, la crisis ecológica, el feminismo, el diálogo interreligioso o la tragedia de los refugiados, cuestión que se abordó en 1995, y que, desgraciadamente, es todavía muy actual.

Fuente: Cristianismo y Justicia

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)