Consagración en la Iglesia Ortodoxa Rusa

El Obispo del Patriarcado Ortodoxo Ruso y un Obispo del Patriarcado Ortodoxo Rumano bendicen la parroquia de la Anunciación de Barcelona, según el rito oriental

09 Abr, 2019

La Iglesia Ortodoxa Rusa en Barcelona ha consagrado una nueva parroquia. Una misa que fue concelebrada por el obispo de la Iglesia Ortodoxa Rusa en Francia, España, Suiza, Italia y Portugal, Néstor de Korsun; y el Obispo ortodoxo rumano de España y Portugal, Mons. Teófilo de Iberia.

Una ceremonia que llenó la parroquia con todos los devotos ortodoxos que se iban acercando. Velas que se iban encendiendo y apagando, rezos cantados y partes del rito ortodoxo que todos los feligreses vivieron con plena devoción. Todos expectantes para esparcir el agua bendita al altar, protagonista de la consagración ortodoxa. Seguidamente a todas las paredes de la Iglesia y, finalmente, a los feligreses presentes.

Descubrimos la Iglesia Ortodoxa Rusa

Iglesia Ortodoxa Rusa en el Extranjero, es una parte semi-autónoma e indisoluble de la Iglesia ortodoxa rusa. Esta está compuesta de aquellas comunidades que están fuera de los límites de la Federación Rusa y que son guiadas por la jerarquía de una diócesis con sus parroquias, comunidades eclesiales, misiones espirituales y monasterios. Actualmente se contabilizan en más de 400 las parroquias y alrededor de 20 monasterios los que se encuentran bajo la jurisdicción del Sínodo de Obispos de la Iglesia Rusa al Extranjero.

Nuevo paradigma

En un momento de globalización donde oriente y occidente están más juntos que nunca, es necesario que todas las personas que viven en el extranjero puedan tener la asistencia espiritual que necesiten. Todas las personas venidas del este han aportado en los países occidentales un nuevo prisma para vivir la cultura y la religión.  Empieza un nuevo camino para la Iglesia Ortodoxa Rusa, al servicio de la comunidad, por la comunidad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)