Compartir y agradecer

Entrevista a Cristina Losa miembro de la Acción Católica General y fisioterapeuta en una residencia de gente mayor afectada por la covid-19

24 Jul, 2020
Església de Barcelona

Cristina Losa es miembro de la ACG (Acción Católica General), y trabaja como fisioterapeuta en una residencia de gente mayor que ha sido afectada por la Covid-19. Asegura que lo que más le ha golpeado de esta pandemia ha sido “el silencio de los espacios, antes llenos de vida; el testimonio de los residentes –sin sus seres queridos y en habitaciones que no eran las suyas- dejándose cuidar por gente vestida de manera muy extraña; y también el testimonio de muchos familiares que, a pesar de no darles buenas noticias, tenían palabras de ánimo y de agradecimiento”.

Cómo te ha ayudado la fe a afrontar el día a día?

Desde el desconcierto, la vergüenza y el miedo por lo que podía ir viniendo, por no poder ni rezar, solo escuchar cantos de Taizé -porque el jefe no está para nada más-, al “levántate, coge tu litera y anda”. Coge tu impotencia, tu dolor, tu ignorancia, tu inseguridad y anda, andad… Y ser capaz, entonces, de afrontar lo que el día te va llevando.

Qué palabra tuya han tenido compañeros, residentes y familiares?

En los momentos más difíciles, no he estado muy cerca con los residentes; me ha tocado más bien ir reorganizando, hablar con los familiares… No creo que haya palabras. Es un compartir. Compartir el dolor, la angustia, la incertidumbre, la esperanza… Son miradas, miradas que quieren ser abrazos. Es un acompañarnos mutuamente. Compartir el trabajo y la alegría de salir adelante. Y un agradecimiento infinito a mucha gente.

Todo lo que has vivido te ha fortalecido como cristiana?

Todo lo que he vivido me ha llevado a agradecer el regalo de la fe. La certeza de la experiencia que es Dios quien hace en ti. Es Dios quién te acompaña y te sostiene; que no te saca del mundo, sino que te hace adentrar y te da la energía para salir adelante. El amor por los otros -residentes y compañeros- y el amor de los otros por ti -familiares y amigos- te sostiene.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 26 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)