Compartir i agrair

La Cristina Losa és membre de l’ACG (Acció Catòlica General), i treballa com a fisioterapeuta en una residència de gent gran que ha estat afectada per la Covid-19. Assegura que el que més l’ha colpit d’aquesta pandèmia ha estat “el silenci dels espais, abans plens de vida; el testimoni dels residents –sense els seus éssers estimats i en habitacions que no eren les seves- deixant-se cuidar per gent vestida de manera molt estranya; i també el testimoni de molts familiars que, tot i no donar-los bones notícies, tenien paraules d’ànim i d’agraïment”.

Com t’ha ajudat la fe a afrontar el dia a dia?

Des del desconcert, la vergonya i la por pel que podia anar venint, per no poder ni pregar, només escoltar cants de Taizé -perquè el cap no està per a res més-, a l’“aixeca’t, agafa la teva llitera i camina”. Agafa la teva impotència, el teu dolor, la teva ignorància, la teva inseguretat i camina, camineu… I ser capaç, aleshores, d’afrontar el que el dia et va portant.

Quina paraula teva han tingut companys, residents i familiars?

En els moments més difícils, no he estat frec a frec amb els residents; m’ha tocat més aviat anar reorganitzant, parlar amb els familiars… No crec que hi hagi paraules. És un compartir. Compartir el dolor, l’angoixa, la incertesa, l’esperança… Són mirades, mirades que volen ser abraçades. És un acompanyar-nos mútuament. Compartir el treball i l’alegria de sortir endavant. I un agraïment infinit a molta gent.

Tot el que has viscut t’ha enfortit com a cristiana?

Tot el que he viscut m’ha portat a agrair el regal de la fe. La certesa de l’experiència que és Déu qui fa en tu. És Déu qui t’acompanya i et sosté; que no et treu del món, sinó que t’hi fa endinsar i et dona l’energia per tirar endavant. L’estimació pels altres -residents i companys- i l’estimació dels altres per tu -familiars i amics- et sosté.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 26 de juliol