Navidad con la Hospitalidad

Más de 500 hospitalarios de Sant Feliu, Barcelona y Terrassa se reúnen para desear unas felices fiestas en una comida en familia

17 Dic, 2018
Església de Barcelona

Este domingo la Hospitalidad de Lourdes ha celebrado el 18º comida de Navidad. Así, se citaron todos en una comida que reunió a las delegaciones de Terrassa, Sant Feliu y Barcelona. Entre estos, los respectivos obispos: Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, Mons. Agustí Cortés y el Cardenal Juan José Omella.

En el encuentro no faltaron el obispo auxiliar Mons. Antoni Vadell, el Cardenal Lluís Martínez Sistach y el director de Afers Religiosos de la Generalitat de Cataluña, Marcelí Joan. Tambien, entre los representantes del la entidad, destacaba la presidenta, Marta Ventura, el consiliario Mn. Andreu Oller, así como, y el presidente de la Federación Española de Hospitalidades, el Sr. Pablo Garamendi, que asistía por primera vez a la comida con las delegaciones catalanas.

Compartir alegrías y miserias

Alrededor de quinientos comensales, entre voluntarios, peregrinos, enfermos y familiares de estos, disfrutaron del encuentro de hermandad. Mientras unos llegaban, otros ya cogían lugar y otros hacían cola para la inscripción. Muchos de ellos no se veían desde el último peregrinación y era un momento para ponerse al día y recordar las experiencias juntos.

El arzobispo de Barcelona, ​​el Cardenal Omella se mostró «contento de revivir la fraternidad de las peregrinaciones». Nos encontramos una vez más, compartiendo una comida juntos», dijo.» Es un motivo para encontrarse y explicarse las alegrías y las miserias – continuaba el arzobispo-, compartir la comida con el ambiente de Navidad es una alegría para todos».

Pastores que oyen la llamada

«Quisiéramos agradecer a todos los miembros de las delegaciones haber asistido y haber dado calor al encuentro», dijeron desde la Hospitalidad. «Nos gusta pensar que somos como los pastores, aquellos que sienten la llamada y no se quedan quietos, aquellos que superan la timidez y se ponen en marcha en busca de Jesús«.

También, desde la organización, agradecieron el acompañamiento de los obispos. «Ellos dan un sentido trascendental a las actividades que hacemos», dijo Quim Banet, miembro de la Hospitalidad. «Para nosotros saber que forman parte de la Iglesia de Dios nos hace sentir hermanos de todos aquellos que tienen como objetivo encontrar el amor de Dios». «Es decir, buscar a través de la ayuda de aquellos que nos necesitan», dijo.

Hasta el próximo pelegrintatge

Con la Virgen presidiendo y con la bendición de la mesa hecha por el obispo de Terrassa, la comida comenzó. Todos en familia, dieron ejemplo de la fraternidad hospitalaria. En este sentido, el obispo Cortés dedicó un brindis a todos. Durante su intervención, destacó como «la Hospitalidad se cumple lo típico del Adviento». «El compromiso de ir acompañando con la Virgen los enfermos, una ley de amor fundamental».

Al final de la comida, Omella deseó una feliz Navidad a todos los invitados, en nombre de todos los que estaban en la mesa presidencial. Concretamente, deseó unas buenas fiestas, con la «ilusión de reencontrarse todos juntos el próximo peregrinación con la Virgen de Lourdes».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)