Comentario de cinema espiritual: «Misa de Medianoche»

Se estrena en Netflix una serie de televisión de siete capítulos que combina el género del terror con la temática religiosa

29 Oct, 2021
Església de Barcelona

Esta semana, el crítico de cine espiritual presenta una serie que combina el género del terror con el tema religioso. Se trata de Misa de Medianoche, una teleserie de siete episodios que dirige el estadounidense Mike Flanagan (El Juego de Gerald), encargado también del guión y la producción, especializado en este género. 

Sinopsis

La pequeña localidad de Crocket Island, una comunidad de habitantes muy devotos a la fe cristiana, se encuentra en el límite de la extinción. Un día, llega un joven sacerdote para sustituir al actual, que se encuentra ya muy mayor y enfermo. Con la llegada de este recién llegado, empezarán a suceder una serie de milagros y hechos sorprendentes que deslumbran a toda la localidad, tras un engaño. Por otro lado, paralelamente al joven presbítero, llega también un expresidiario del pueblo, que ha perdido la fe y jugará rol fundamental en el transcurso de la trama.

Diversidad temática

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca tras la trama que se presenta, distintos temas como el sentido de la fe, la perspectiva del ateo, así como la forma de subrayar las diferencias entre el cristianismo y el Islam. También entre los diálogos aparecen muchas referencias a temas de carácter teológico y metafísico, tema recurrente entre la ciencia y la religión. Entre los más humanos, Peio Sánchez destaca un caso concreto en el que tiene lugar un proceso de reconciliación. Además, invita al espectador a reflexionar sobre temas como la culpa y el pesar, el odio o la xenofobia, presentes en muchos de los personajes, a través de diversos puntos de vista. Por otra parte, el crítico lamenta que a medida que la serie avanza el hilo argumental cae y la trama se descompone, perdiendo el hilo. También concreta que el nivel de contenidos y acción se confunde.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)