Comentario de cine espiritual: «Mass»

Un melodrama en la línea de 'Maixabel' que invita a reflexionar sobre el perdón y la culpa, a través del duelo

07 Abr, 2022
Església de Barcelona

«Absorbente», «honesta», «con un guión excelente». Estos elogios son los que ha suscitado la película Mass, estrenado en las salas de cine este mes de abril. El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, presenta este largometraje dirigido por el estadounidense Fran Kranz. Se trata de un melodrama que invita a reflexionar sobre el perdón y la culpa, a través del duelo, en la línea de Maixabel, según destaca el crítico de cine.

Sinopsis

Dos matrimonIos se encuentran en una sala para discutir e intentar superar la tragedia que vivieron hace un año, cuando el hijo del matrimonio de Richard (Reed Birney) y Linda (Ann Dowd) asesinó al hijo de Jay (Jason Isaacs), y Gail (Martha Plimpton). Ambas parejas con su trayectoria y su propia vivencia de la tragedia sentados, unos frente a otros, en la sala de la parroquia local intentarán sacar y superar el trauma vivido.

¿Olvidada a los Oscar?

Más de uno de los críticos de cine ha destacado la ausencia de Mass entre las películas galardonadas en el Festival cinematográfico de los Òscar. No sólo se ha puntuado con gran nota la excelente puesta en escena de los actores, sino también el dinamismo y la técnica narrativa. Tal y como expone The New YorkTimes «demuestra lo perfecta que puede ser la simplicidad».

Por su parte, en cuanto a la temática se subraya el papel ponderante y reconciliador del diálogo. Una vía a la que se le otorga un poder cartártico frente a la solución de los conflictos. Tal y como expone el crítico de cine espiritual, el director demuestra cómo el «diálogo es posible incluso en las situaciones más dramáticas. Un diálogo que ayuda a las personas a abrir el corazón para descansar y curar las heridas», explica.

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)