Clausura del curso en la cima de Barcelona

La parroquia de Santa Agnès organiza la segunda edición de la adoración en el Tibidabo con cientos de personas

26 Jun, 2018
Montse Punsoda

Aunque se disputaba el mundial, cientos de jóvenes y adultos se movilizaron para despedir el curso, en las alturas de Barcelona. Un cierre, nada menos que en la iglesia del Sagrado Corazón del Tibidabo. La idea y la organización fue a cargo, por segunda vez consecutiva, del grupo de adoración de la parroquia de Santa Agnès. Con la colaboración de Hakuna Barcelona se repitió, un año más, esta alabanza de gracias y de oración para la ciudad.

«Gracias»

Acudieron jóvenes de diversas comunidades de la diócesis y algunos, incluso, de Terrassa. También, los grupos de la delegación de Pastoral de Juventud de Barcelona y del monasterio de Sant Cugat. Todos llegaron bien preparados. Mientras que unos se sentaban en las sillas, otros se preparaban con una esterilla para disfrutar cómodamente de este momento de adoración. Un momento de espiritualidad único, en el que la luna y la música en directo llevaron a una noche única de alabanza y oración.

Apertura del verano

Tal como explica el responsable del grupo de oración de Santa Agnès, Mn. Albert Sols, el propósito era dar un multitudinario agradecimiento por tantos momentos vividos y hacer un «gran cierre». También, una manera de abrir la temporada de verano. Tal como dijo, «para que no nos olvidemos de rezar al Señor, con alegría siempre, durante estos meses de vacaciones».

Durante la vigilia, una decena de sacerdotes celebraron el sacramento de la penitencia y multitud de jóvenes acudieron a recibir el perdón.

Con la música de fondo y el Santísimo iluminado, las peticiones se hicieron una. Una para los desamparados, por todo lo vivido y por todo lo que está por venir. También, como no, más que nunca, una por nuestra ciudad de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)