Cine espiritual: ‘Rostros y lugares»

Un documental sobre un proyecto fotográfico enmarcado en el esplendor de la 'Nouvelle Vague' y el estilo urbano contemporáneo

15 Jun, 2018
Església de Barcelona

El cine espiritual de esta semana presenta el documental Rostros y lugares. Ha sido dirigido por la directora Agnes Varda, una de las prestigiosas dentro del cine francés de finales del 1950, movimiento conocido como la Nouvelle Vague. Este destaca principalemente por la libertad de expresión y la libertad técnica en el campo de producción fílmica. Varda refleja este estilo, tanto en la concepción del reportaje como en su creación.

Sinopsis

El documental muestra el desarrollo de un proyecto fotográfico sobre rostros. Se hace a partir de la colaboración entre la veterana directora Agnès Varda, y el artista urbano y fotógrafo, el JR. Ella, considerada «la abuela de la Nouvelle Vague«, contrasta con el joven francés, conocido por sus impactantes intervenciones gráficas en edificios, calles y tejados de todo el mundo. Ambos se embarcan en una aventura en la que captan rostros y lugares de Francia.

Contraste de generaciones

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca la belleza de toda trama que muestra el documental, centrado en el proyecto de ambos artistas. También, hace énfasis en la interesante mezcla del proyecto, realizado por dos generaciones y dos maneras de interpretar la realidad. Muestra cómo están «los que se abren hacia el futuro y los que se cierran al pasado».

La película hace reflexionar cómo, detrás de cada rostro, cada persona es única. Tambien, muestra el esplendor de cada cara, con unas expresiones y una mirada diferente. Asimismo, este documental sirve un buen combinado de reacciones, desde humor, hasta ratos más tiernas o melancólicas. Como rasgo humanista, destaca el comentario de Manu Yañez, de Fotogramas, quien destaca la «dulzura de la película que anima a conservar la fe en el cine en tiempos de oscuridad».

Comentario Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)