Cinema espiritual: ‘Rostres i llocs’

El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta el documental Rostres i llocs. Ha estat dirigit per la directora Agnes Varda, una de les prestigioses dins el cinema francès de finals del 1950, conegut com la Nouvelle Vague. Un moviment en que destaca la llibertat d’expressió i la llibertat tècnica en el camp de producció fílmica. Varda reflecteix aquest estil, tan en la concepció del reportatge com en la seva creació. 

Sinopsis

El documental mostra el desenvolupament d’un projecte fotogràfic sobre rostres. Es fa a partir de la col·laboració entre la veterana directora Agnès Varda, i l’artista urbà i fotògraf, el JR. Ella, considerada “l’àvia de la Nouvelle Vague”, contrasta amb el  jove francès, conegut per les seves impactants intervencions gràfiques en edificis, carrers i teulades de tot el món. Tots dos s’embarquen en una aventura en què capten rostres i llocs de França.

Contrast de generacions

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca la bellesa de tota trama que mostra el documental, centrat en el projecte de tots dos artistes. També, fa èmfasi en la interessant mescla del projecte, realitzat per dues generacions i dues maneres d’interpretar la realitat. Mostra com hi ha “els que s’obren cap al futur i els que es tanquen al passat”.

La pel·lícula mostra com rere cada rostre cada persona és única i l’esplendor de cada cara amb unes expressions i una mirada diferent de l’altre. Alhora, serveix un bon combinat de reaccions, des d’humor, fins a estones més tendres o melancòliques. Com a tret humanista, destaca el comentari de Manu Yañez, de Fotogramas, el qual destaca la “dolçor de la pel·lícula que anima a conservar la fe en el cinema en temps d’obscuritat”.

Comentari Mn. Peio