Cinema espiritual: ‘Rostres i llocs’

Un documental sobre un projecte fotogràfic emmarcat en l'esplendor de la 'Nouvelle Vague' i l'estil urbà contemporani

15 Juny, 2018
Església de Barcelona

El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta el documental Rostres i llocs. Ha estat dirigit per la directora Agnes Varda, una de les prestigioses dins el cinema francès de finals del 1950, conegut com la Nouvelle Vague. Un moviment en que destaca la llibertat d’expressió i la llibertat tècnica en el camp de producció fílmica. Varda reflecteix aquest estil, tan en la concepció del reportatge com en la seva creació. 

Sinopsis

El documental mostra el desenvolupament d’un projecte fotogràfic sobre rostres. Es fa a partir de la col·laboració entre la veterana directora Agnès Varda, i l’artista urbà i fotògraf, el JR. Ella, considerada «l’àvia de la Nouvelle Vague», contrasta amb el  jove francès, conegut per les seves impactants intervencions gràfiques en edificis, carrers i teulades de tot el món. Tots dos s’embarquen en una aventura en què capten rostres i llocs de França.

Contrast de generacions

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca la bellesa de tota trama que mostra el documental, centrat en el projecte de tots dos artistes. També, fa èmfasi en la interessant mescla del projecte, realitzat per dues generacions i dues maneres d’interpretar la realitat. Mostra com hi ha “els que s’obren cap al futur i els que es tanquen al passat”.

La pel·lícula mostra com rere cada rostre cada persona és única i l’esplendor de cada cara amb unes expressions i una mirada diferent de l’altre. Alhora, serveix un bon combinat de reaccions, des d’humor, fins a estones més tendres o melancòliques. Com a tret humanista, destaca el comentari de Manu Yañez, de Fotogramas, el qual destaca la “dolçor de la pel·lícula que anima a conservar la fe en el cinema en temps d’obscuritat”.

Comentari Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)