Cinema espiritual: ‘Rostres i llocs’

Un documental sobre un projecte fotogràfic emmarcat en l'esplendor de la 'Nouvelle Vague' i l'estil urbà contemporani

Església de Barcelona

El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta el documental Rostres i llocs. Ha estat dirigit per la directora Agnes Varda, una de les prestigioses dins el cinema francès de finals del 1950, conegut com la Nouvelle Vague. Un moviment en que destaca la llibertat d’expressió i la llibertat tècnica en el camp de producció fílmica. Varda reflecteix aquest estil, tan en la concepció del reportatge com en la seva creació. 

Sinopsis

El documental mostra el desenvolupament d’un projecte fotogràfic sobre rostres. Es fa a partir de la col·laboració entre la veterana directora Agnès Varda, i l’artista urbà i fotògraf, el JR. Ella, considerada “l’àvia de la Nouvelle Vague”, contrasta amb el  jove francès, conegut per les seves impactants intervencions gràfiques en edificis, carrers i teulades de tot el món. Tots dos s’embarquen en una aventura en què capten rostres i llocs de França.

Contrast de generacions

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca la bellesa de tota trama que mostra el documental, centrat en el projecte de tots dos artistes. També, fa èmfasi en la interessant mescla del projecte, realitzat per dues generacions i dues maneres d’interpretar la realitat. Mostra com hi ha “els que s’obren cap al futur i els que es tanquen al passat”.

La pel·lícula mostra com rere cada rostre cada persona és única i l’esplendor de cada cara amb unes expressions i una mirada diferent de l’altre. Alhora, serveix un bon combinat de reaccions, des d’humor, fins a estones més tendres o melancòliques. Com a tret humanista, destaca el comentari de Manu Yañez, de Fotogramas, el qual destaca la “dolçor de la pel·lícula que anima a conservar la fe en el cinema en temps d’obscuritat”.

Comentari Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎵 Aquest dilluns s'ha inaugurat l'Orgue Montserrat Torrent a l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, un projecte iniciat el 1967 per la centenària organista barcelonina.Un instrument de 3.481 tubs i 49 registres construït per Albert Blancafort que culmina després de dècades d'interrupcions i dificultats de finançament.La mateixa Montserrat Torrent ha estat la primera a fer-lo sonar. Una vetllada inoblidable de música i poesia. 🙏🔗 tinyurl.com/bdemt6np📸 Fundació Montserrat Torrent ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Rebreu, ja en el temps present, el cent per u també en persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

(Mc 10,28-31)