Cine espiritual: «Pinocho» 

El clásico títere regresa a los cines de la mano de Mateo Garrone mostrando un claro ejemplo de paternidad y filiación

18 Sep, 2020
Església de Barcelona
Película: 'Pinocho' (2020)
Esta semana el cine espiritual está de suerte porque llega a la cartelera un clásico: Pinocho. Aquella historia que Disney redescubrió a los espectadores en 1940, el original de la que proviene de un cuento de 1882 escrito por el italiano Carlo Collodi, ahora regresa a los cines. El encargado de esta nueva adaptación es el director italiano Mateo Garrone, especializado en cine social (Gomorra, 2008).

Sinopsis

Un carpintero anciano, Geppetto, crea una marioneta a la que llama Pinocho. El títere cuenta con casi todas las propiedades de un ser humano, ya que cuenta con todos los sentidos, a pesar de ser de madera. Pinocho, un poco travieso, a pesar de las advertencias de su padre, se mete en muchos líos, haciendo así que Geppetto termine preso. El pequeño muchacho deberá enfrentarse solo al mundo, en medio del peligro y de las diversas situaciones adversas que la rodearán. El Gepetto irá a reencontrarse con el amor de un padre.

Paternidad y amor filial

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez felicita a Mateo Garrone, por cómo gestiona esta nueva adaptación del cuento clásico. Un trabajo que cuenta con el actor italiano Roberto Benigni que interpreta el anciano Geppetto con éxito.
El director no esconde los momentos más oscuros, sino que entre la magia de la trama, se muestra este mundo más aterrador que rodea el pequeño Pinocho. Todo ello, da emoción e interés a todos los espectadores, pequeños y adultos, quienes podrán disfrutar de la transformación del títere, guiado por el Grill y el amor incondicional de su creador, Geppetto.
https://www.youtube.com/watch?v=v81MvLMK60M&feature=youtu.be

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si tuvierais fe, nada os sería imposible.

(Mt 17,14-20)