Cinema Espiritual: «Pinotxo»
El clàssic titella torna als cinemes de la mà de Mateo Garrone mostrant un clar exemple de paternitat i filiació
Aquesta setmana el cinema espiritual està de sort perquè arriba a la cartellera un clàssic: Pinotxo. Aquella història que Disney va redescobrir als espectadors el 1940, l’original de la qual prové d’un conte del 1882 escrit per l’italià Carlo Collodi, torna als cinemes. L’encarregat d’aquesta nova adaptació és el director italià Mateo Garrone, especialitzat en cinema social (Gomorra, 2008).
Sinopsis
Un fuster ancià, Geppetto, crea un titella a qui anomena Pinotxo. El titella compta amb quasi totes les propietats d’un ésser humà, ja que compta amb tots els sentits, tot i ser de fusta. Pinotxo, una mica entremaliat, tot i les advertències del seu pare, es fica en molts embolics, fent així que Geppetto acabi empresonat. El petit vailet haurà d’enfrontar-se sol al món, enmig del perill i de les diverses situacions adverses que l’envoltaran. El Gepetto anirà a retrobar-lo amb l’amor d’un pare.
Paternitat i amor filial
El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez felicita a Mateo Garrone, per com gestiona aquesta nova adaptació del conte clàssic. Un treball que compta amb l’actor italià Roberto Benigni que interpreta l’ancià Geppetto amb èxit.
El director no amaga els moments més obscurs. Entre la màgia de la trama, es mostra aquest món més aterridor que envolta el petit Pinotxo. Tot plegat, dóna emoció i interès a tots els espectadors, petits i adults, els quals podran gaudir de la transformació del titella, guiat pel Grill i l’amor incondicional del seu creador, Geppetto.
