El clàssic titella torna als cinemes de la mà de Mateo Garrone mostrant un clar exemple de paternitat i filiació
18 Set, 2020
Església de Barcelona
Pel·lícula: 'Pinotxo' (2020)
Aquesta setmana el cinema espiritual està de sort perquè arriba a la cartellera un clàssic: Pinotxo. Aquella història que Disney va redescobrir als espectadors el 1940, l’original de la qual prové d’un conte del 1882 escrit per l’italià Carlo Collodi, torna als cinemes. L’encarregat d’aquesta nova adaptació és el director italià Mateo Garrone, especialitzat en cinema social (Gomorra, 2008).
Sinopsis
Un fuster ancià, Geppetto, crea un titella a qui anomena Pinotxo. El titella compta amb quasi totes les propietats d’un ésser humà, ja que compta amb tots els sentits, tot i ser de fusta. Pinotxo, una mica entremaliat, tot i les advertències del seu pare, es fica en molts embolics, fent així que Geppetto acabi empresonat. El petit vailet haurà d’enfrontar-se sol al món, enmig del perill i de les diverses situacions adverses que l’envoltaran. El Gepetto anirà a retrobar-lo amb l’amor d’un pare.
Paternitat i amor filial
El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez felicita a Mateo Garrone, per com gestiona aquesta nova adaptació del conte clàssic. Un treball que compta amb l’actor italià Roberto Benigni que interpreta l’ancià Geppetto amb èxit.
El director no amaga els moments més obscurs. Entre la màgia de la trama, es mostra aquest món més aterridor que envolta el petit Pinotxo. Tot plegat, dóna emoció i interès a tots els espectadors, petits i adults, els quals podran gaudir de la transformació del titella, guiat pel Grill i l’amor incondicional del seu creador, Geppetto.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less