Cine de Adviento ‘Esperando la Esperanza’: «Volver a empezar»

Una película sobre la fuerza de superación con el apoyo de la solidaridad de quienes nos rodean

17 Dic, 2021
Església de Barcelona

Esta tercera semana de Adviento, el crítico de cine espiritual Mn. Peio Sánchez presenta Volver a empezar (Herself), una historia de superación, sobre la violencia de género. Se trata de una producción irlandesa, dirigida por la cineasta Phyllida Lloyd, conocida especialmente por Mamma mia! y La dama de hierro). El papel protagonista, lo interpreta Clare Dune, que estuvo nominada en los British Independent Film Awards 2020, como mejor actriz.

Sinopsis

Sandra (Clare Dunne) es una joven madre soltera que un día decide abandonar a su abusivo exmarido y luchar contra el corrupto sistema inmobiliario. Su idea consiste en construir su casa, un hogar cálido, seguro y feliz donde crezcan sus dos hijas pequeñas. Por eso contará con una serie de amigos dispuestos a apoyarla y ayudarla. En el proceso, además, no sólo reconstruye su vida, sino que también se descubre en ella.

Solidaridad entre hermanos

Técnicamente, entre los críticos destaca la buena ejecución del rodaje. También, respecto al guión, se subraya cómo, a pesar de la dureza del relato, éste fluye con toques de humor y con la sencillez del día a día.

Peio Sánchez, invita a ver este filme que muestra la fuerza de superación de esta mujer que bajo la amenaza de su marido. Una lucha por sobrevivir. Con este contexto, se dará pie a la construcción de un hogar para él y sus hijas, un «proyecto que dará pie a la solidaridad de todos aquellos que le rodean», expone. Tal y como reflexiona, plantea cómo «cuando alguien lucha, todos se unen en un dinamismo que muestra cómo, la amistad social puede todo». Subraya el sentido de la encíclica Fratelli tutti, sobre la solidaridad entre unos y otros.

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)