Cinema d’Advent ‘Esperant l’Esperança’: «Volver a empezar»

Una pel·lícula sobre la força de superació amb el suport de la solidaritat d'aquells que ens envolten

17 Des, 2021
Església de Barcelona

Aquesta tercera setmana d’Advent, el crític de cinema espiritual Mn. Peio Sánchez presenta Volver a empezar (Herself), una història de superació, sobre la violència de gènere. Es tracta d’una producció irlandesa, dirigida per la cineasta Phyllida Lloyd, coneguda especialment per Mamma mia! i La dama de hierro. El paper protagonista, l’interpreta Clare Dune, que va estar nominada als British Independent Film Awards 2020, com a millor actriu. 

Sinopsis

Sandra (Clare Dunne) és una jove mare soltera que un dia decideix abandonar el seu abusiu exmarit i lluitar contra el corrupte sistema immobiliari. La seva idea consisteix a construir casa seva, una llar càlida, segura i feliç on creixin les seves dues filles petites. Per això comptarà amb una sèrie d’amics disposats a recolzar-la i ajudar-la. En el procés, a més, no només reconstrueix la seva vida, sinó que també s’hi descobreix. 

Solidaritat entre germans

Tècnicament, entre els crítics es destaca la bona execució del rodatge. També, respecte el guió, se subratlla com, tot i la duresa del relat, aquest flueix amb tocs d’humor i amb la senzillesa del dia a dia. 

Peio Sánchez, convida a veure aquest film que mostra la força de superació d’aquesta dona que sota l’amenaça del seu marit. Una lluita per sobreviure. Amb aquest context, es donarà peu a la construcció d’una llar per a ella i les seves filles, un «projecte que donarà peu a la solidaritat de tots aquells que l’envolten», exposa. Tal com reflexiona, planteja com «quan algú lluita, tots s’uneixen en un dinamisme que mostra com, l’amistat social ho pot tot». Subratlla el sentit de l’encíclica Fratelli tutti , sobre la solidaritat entre uns i altres.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)