Un 20% de les famílies amb menors ateses per Càritas Barcelona viuen sense cap ingrés, 16 punts més que abans de la pandèmia
En presència de Mons. Javier Vilanova, Bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona, Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat el seu tradicional informe de Nadal. L’entitat s’ha focalitzat en l’impacte que ha tingut la crisi social i econòmica derivada de la COVID-19 en les famílies amb infants i adolescents de la diòcesi de Barcelona.
Per contextualitzar la situació, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha explicat que els menors de 18 anys a Espanya i a Catalunya sempre han tingut una taxa de pobresa superior a la mitjana europea. «Els menors de 18 anys són un col·lectiu poc protegit a casa nostra. Si la mitjana dels països de la Unió Europea destinen un 2,4% del PIB a despesa social en família i infància, Espanya només hi dedica un 1,3% del PIB», ha indicat. Busquets ha advertit que Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb una major taxa de pobresa en els menors de 18 anys, destacant que les condicions de vida de les famílies són molt dures, i que s’intensifiquen en el cas de les llars monoparentals i les famílies nombroses.
Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha estat l’encarregada d’explicar les principals dades de l’avançament de l’Informe FOESSA 2022. Feu ha exposat que a la diòcesi de Barcelona, l’exclusió social de les llars amb infants i adolescents és del 40%, i que es duplica amb relació a les famílies sense fills. Així mateix, ha apuntat que aquesta exclusió és més intensa en les llars monoparentals, ja que 1 de cada 2 famílies es troba en exclusió social. «Gairebé la meitat de les llars amb menors tenen dificultat per arribar a finals de mes, i el 43% no disposa d’ingressos per a despeses imprevistes. Són famílies molt vulnerables, i la pandèmia ha agreujat la seva situació».
Les famílies manifesten dificultats en tots els àmbits de la vida, però destaca que un 36% han hagut de reduir les despeses en alimentació, i un 52% les despeses en vestit i calçat. A més, un 11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut impagaments relacionats amb l’habitatge.
Pel que fa a les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas, Feu ha destacat que han patit amb major intensitat els efectes econòmics i socials de la COVID-19. Ha apuntat que un 20% de les famílies viuen sense cap ingrés, 16 punts més que abans de la pandèmia. Això ha tingut conseqüències en tots els àmbits de la seva vida i, per exemple, un 44% de les llars no aconsegueixen alimentar-se adequadament. Així mateix, gairebé la meitat de les famílies no poden pagar les despeses relacionades amb l’habitatge (lloguer, relloguer o hipoteca), i que un 27% s’han vist obligades a canviar de domicili per manca d’ingressos. Pel que fa a l’impacte en la salut mental, el 67% dels pares i mares de famílies acompanyades per Càritas presenten risc de patiment psicològic, triplicant la situació del conjunt de la població de Barcelona de 15 anys o més (19,9%). «Totes aquestes dificultats són un enorme obstacle en les oportunitats acadèmiques dels infants, i pot acabar alimentant els percentatges de pobresa i d’exclusió futures», ha apuntat Feu. L’emergència econòmica que pateixen les famílies no ha aconseguit apaivagar- se amb les prestacions d’ingressos mínims, referint-se que només un 9,9% de les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas Barcelona cobren la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
Càritas ha volgut recollir les demandes de les famílies que acull i acompanya. Per fer-ho, els ha fet una sèrie de preguntes, centrades en allò que demanarien a les administracions per millorar la seva situació. Un 36% dels pares i les mares han posat l’habitatge com la primera prioritat, demanant un major nombre d’habitatges de lloguer social. Seguidament, un 26% han demanat més ajudes per trobar una feina, i un 18% més prestacions per fill a càrrec, entre d’altres. Pel que fa als infants, un 24% han sol·licitat més ajudes per les persones vulnerables, un 19% més suport perquè els seus pares trobin feina, i un 18% viure en un habitatge digne.
Seguint aquestes demandes, Càritas Diocesana de Barcelona ha instat a fer prevaldre l’interès superior del menor per sobre de qualsevol altra circumstància, augmentant la despesa en protecció social espanyola i catalana fins a la mitjana europea. Per fer-ho, proposa augmentar la prestació per fill a càrrec o garantir l’accés a internet a les famílies més vulnerables. Pel que fa a l’habitatge, Càritas aposta per un complement econòmic a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) mentre no es desenvolupi una política d’habitatge clara. També es demana l’ampliació del parc públic, més habitatges per la mesa d’emergència social i garantir l’accés a subministrament.
Mons. Javier Vilanova, Bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona, ha estat l’encarregat de cloure la Roda de Premsa. Per fer-ho, ha remarcat les dates de Nadal, caracteritzades per la il·lusió, la família i el retrobament. «És important que llums d’esperança ens il·luminin, per recordar-nos que celebrem dies de joia, i que Jesús és nat». Vilanova ha destacat que el passat dimecres dia 8, una nova llum es va encendre al cel de Barcelona, en referència a l’estrella que corona la torre de Maria de la Sagrada Família. «Cal que l’estrella brilli per a tots els barcelonins i barcelonines, sense distinció, però que la seva llum arribi a aquest 40% de famílies amb infants i adolescents que pateixen exclusió social», ha apuntat.
Per Vilanova, Càritas també és sinònim de llum, i aquesta es fa present en les accions que duen a terme voluntaris, professionals, socis o donants. «Més enllà de la feina de Càritas, convido a la ciutadania i als responsables polítics a actuar amb gestos quotidians d’amor i de servei». Finalment, el bisbe auxiliar ha demanat que aquest Nadal sigui sinònim de llum, i que malgrat la pandèmia, tothom tingui un estel que el guiï enmig de la foscor i la incertesa que ens ha tocat viure.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
