4 de cada 10 famílies amb infants i adolescents de la diòcesi de Barcelona es troben en exclusió social
4 de cada 10 famílies amb infants i adolescents de la diòcesi de Barcelona es troben en exclusió social
Un 20% de les famílies amb menors ateses per Càritas Barcelona viuen sense cap ingrés, 16 punts més que abans de la pandèmia
17 Des, 2021
caritas
En presència de Mons. Javier Vilanova, Bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona, Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat el seu tradicional informe de Nadal. L’entitat s’ha focalitzat en l’impacte que ha tingut la crisi social i econòmica derivada de la COVID-19 en les famílies amb infants i adolescents de la diòcesi de Barcelona.
Per contextualitzar la situació, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha explicat que els menors de 18 anys a Espanya i a Catalunya sempre han tingut una taxa de pobresa superior a la mitjana europea. «Els menors de 18 anys són un col·lectiu poc protegit a casa nostra. Si la mitjana dels països de la Unió Europea destinen un 2,4% del PIB a despesa social en família i infància, Espanya només hi dedica un 1,3% del PIB», ha indicat. Busquets ha advertit que Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb una major taxa de pobresa en els menors de 18 anys, destacant que les condicions de vida de les famílies són molt dures, i que s’intensifiquen en el cas de les llars monoparentals i les famílies nombroses.
La situació de les famílies amb infants i adolescents a la diòcesi de Barcelona
Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha estat l’encarregada d’explicar les principals dades de l’avançament de l’Informe FOESSA 2022. Feu ha exposat que a la diòcesi de Barcelona, l’exclusió social de les llars amb infants i adolescents és del 40%, i que es duplica amb relació a les famílies sense fills. Així mateix, ha apuntat que aquesta exclusió és més intensa en les llars monoparentals, ja que 1 de cada 2 famílies es troba en exclusió social. «Gairebé la meitat de les llars amb menors tenen dificultat per arribar a finals de mes, i el 43% no disposa d’ingressos per a despeses imprevistes. Són famílies molt vulnerables, i la pandèmia ha agreujat la seva situació».
Les famílies manifesten dificultats en tots els àmbits de la vida, però destaca que un 36% han hagut de reduir les despeses en alimentació, i un 52% les despeses en vestit i calçat. A més, un 11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut impagaments relacionats amb l’habitatge.
L’impacte de la crisi en les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas Barcelona
Pel que fa a les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas, Feu ha destacat que han patit amb major intensitat els efectes econòmics i socials de la COVID-19. Ha apuntat que un 20% de les famílies viuen sense cap ingrés, 16 punts més que abans de la pandèmia. Això ha tingut conseqüències en tots els àmbits de la seva vida i, per exemple, un 44% de les llars no aconsegueixen alimentar-se adequadament. Així mateix, gairebé la meitat de les famílies no poden pagar les despeses relacionades amb l’habitatge (lloguer, relloguer o hipoteca), i que un 27% s’han vist obligades a canviar de domicili per manca d’ingressos. Pel que fa a l’impacte en la salut mental, el 67% dels pares i mares de famílies acompanyades per Càritas presenten risc de patiment psicològic, triplicant la situació del conjunt de la població de Barcelona de 15 anys o més (19,9%). «Totes aquestes dificultats són un enorme obstacle en les oportunitats acadèmiques dels infants, i pot acabar alimentant els percentatges de pobresa i d’exclusió futures», ha apuntat Feu. L’emergència econòmica que pateixen les famílies no ha aconseguit apaivagar- se amb les prestacions d’ingressos mínims, referint-se que només un 9,9% de les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas Barcelona cobren la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
Les propostes de Càritas Diocesana de Barcelona
Càritas ha volgut recollir les demandes de les famílies que acull i acompanya. Per fer-ho, els ha fet una sèrie de preguntes, centrades en allò que demanarien a les administracions per millorar la seva situació. Un 36% dels pares i les mares han posat l’habitatge com la primera prioritat, demanant un major nombre d’habitatges de lloguer social. Seguidament, un 26% han demanat més ajudes per trobar una feina, i un 18% més prestacions per fill a càrrec, entre d’altres. Pel que fa als infants, un 24% han sol·licitat més ajudes per les persones vulnerables, un 19% més suport perquè els seus pares trobin feina, i un 18% viure en un habitatge digne.
Seguint aquestes demandes, Càritas Diocesana de Barcelona ha instat a fer prevaldre l’interès superior del menor per sobre de qualsevol altra circumstància, augmentant la despesa en protecció social espanyola i catalana fins a la mitjana europea. Per fer-ho, proposa augmentar la prestació per fill a càrrec o garantir l’accés a internet a les famílies més vulnerables. Pel que fa a l’habitatge, Càritas aposta per un complement econòmic a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) mentre no es desenvolupi una política d’habitatge clara. També es demana l’ampliació del parc públic, més habitatges per la mesa d’emergència social i garantir l’accés a subministrament.
Aquest Nadal, cada família és important
Mons. Javier Vilanova, Bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona, ha estat l’encarregat de cloure la Roda de Premsa. Per fer-ho, ha remarcat les dates de Nadal, caracteritzades per la il·lusió, la família i el retrobament. «És important que llums d’esperança ens il·luminin, per recordar-nos que celebrem dies de joia, i que Jesús és nat». Vilanova ha destacat que el passat dimecres dia 8, una nova llum es va encendre al cel de Barcelona, en referència a l’estrella que corona la torre de Maria de la Sagrada Família. «Cal que l’estrella brilli per a tots els barcelonins i barcelonines, sense distinció, però que la seva llum arribi a aquest 40% de famílies amb infants i adolescents que pateixen exclusió social», ha apuntat.
Per Vilanova, Càritas també és sinònim de llum, i aquesta es fa present en les accions que duen a terme voluntaris, professionals, socis o donants. «Més enllà de la feina de Càritas, convido a la ciutadania i als responsables polítics a actuar amb gestos quotidians d’amor i de servei». Finalment, el bisbe auxiliar ha demanat que aquest Nadal sigui sinònim de llum, i que malgrat la pandèmia, tothom tingui un estel que el guiï enmig de la foscor i la incertesa que ens ha tocat viure.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...